Avui ha estat l'última classe de seminari, per aquest motiu tots hem portat menjar per fer un gran esmorzar, després hem anat donant els regals/pongos/manualitats de l'amic invisible i per acabar hem estat cantant cançons amb els altres seminaris, espero que els seminaris dels cursos vinents siguin tan o més agradables que aquest, ja que he estat molt a gust i acollida per tots i cada un dels companys que he tingut.
A l'hora següent hem tingut el plaer d'escoltar a Ricard Bondmatí, ens ha recitat diferents poemes infantils molt agradables i per agrair li la seva presencia li hem regalat una recitació tot el curs junt de la Gallina Xica.
Avui la mestra, la Rosa ens ha fet la lectura en veu alta, és un fragment de Carta als mestres que comencen, llibre que ja vam parlar a principi de semestre de qui pot ser mestre i qui no. Aquest cop el capítol es titulava Vocació i professió.
La frase que m'ha quedat a dins és aprendre sempre és un treball difícil, que exigeix dosis considerables d'esforç, paciència i humilitat.
Seguidament la Mónica Sagarra ens ha ensenyat la seva imatge per interpretar, una escala que surt del mar i puja cap als núvols, al final una figura humana. Aquesta també ha donat molt que parlar, ja que es pot interpretar de moltes formes: la figura baixa cap a la terra o la figura puja cap al cel...
Per acabar, hem llegit un fragment titulat ¿Jugamos a maestros? del llibre Mi escuela sabe a naranja, de l'editorial Graó. En aquest exposen molts perfils de mestres, per aquest motiu, i amb l'arribada de les festes de Nadal, hem escrit una carta als reis de quin mestre m'agradaria ser. Per mi, el més important és seguir-me formant dia rere dia i no quedar-me estancada amb allò que he aprés, intentar expressar lo millor de mi als meus alumnes i sobretot mostrar-lis tot el meu afecte per tal que es sentin recolzats i com si estiguessin a casa seva.
Com ara ja hem acabat de fer totes les cloendes de la SAE hem pensat de fer una postal a les notres padrines, hem parlat del grau de formalitat que hem d'utilitzar en aquests casos i hem escrit el que haurem de posar en la nostra postal:
Benvolguda padrina,
M'adreço a tu per agrair-te l'experiència viscuda a l'escola de pràctiques, els coneixements que vas compartir amb mi, el bon tracte i la teva implicació i dedicació.
Per altra banda, aprofito per desitjar-te unes bones festes i un feliç any nou.
Cordialment,
Maria
Grau de formalitat de més a menys:
Senyor/a -- Atentament
Benvolgut/da -- Cordialment
Hola -- Adéu
Hem continuat amb la Rosa Melsion i la seva lectura en veu alta, ha escollit un fragment titulat Els colors oblidats. La Rosa és de la Seu i per aquest motiu hem parlat de les varietats dialectals, que ho hem de diferenciar amb varietats de registres. A la part oriental fan la vocal neutra, en canvi a la part occidental no la fan.
Varietat:
- Geogràfica (dialecte)
- Social (registres: formal/informal/cult...)
Per acabar la Núria Esquin ens ha presentat la seva imatge , un pare amb el seu fill en un parc, persones sense recursos i de color.
Avui la Sara Bolinches i l'Irene Risquez ens han ensenyat les notícies educatives que han cercat durant aquesta darrera setmana i han destacat una de l'Unió Europea on reconeixen l'aprenentatge informal per facilitar la cerca de treball.
Això ha donat lloc a parlar sobre la última notícia que ha arribat a les nostres mans, Wert i l'educació. Hem llegit la columna editorial del diari Ara, escrita per Carles Capdevila al principi hem fet una llegida, però no hem entès gaire de que anava per aquesta raó hem hagut d'analitzar tot el text per veure realment que volia dir.
Per començar s'ha d'entendre tot el vocabulari, si cal buscar-lo al diccionari, després informar-te de notícies del dia anterior i relacionar-les i per acabar buscar una relació entre tot per entendre el significat del que ens vol expressar l'escriptor.
Des del meu punt de vista crec que hauria de llegir molt més i informar-me del que passa al meu país per tal que quan llegeixi aquestes columnes no em costi tant entendre el significat. Del tema Wert, crec que la seva proposta no es gens adequada perquè la reforma que proposa està plantejada des d'un punt de vista polític i no pas educatiu.
L'Hug Vivente ens ha sorprès amb la seva elecció de la lectura en veu alta, ha escollit un fragment del llibre Còrrer o morir de Clian Jornet.
Seguidament, l'Anna Haro ens ha fet l'interpretació de la fotografia d'un nen estirat i somrient, una fotografia espontània i molt tendra.
Una vegada hem acabat amb l'Hug i l'Anna; l'Hug, la Rosa Melsion i jo hem fet la nostra actualitat educativa de les notícies d'una setmana endavant. Hem destacat una que parla sobre unes pares que han fet un calendari sensual per recaptar diners pel bus escolar dels seus fills. Considero que aquesta no és la millor opció ja que estan ensenyant als seus fills un perfil de dona que no hauria de ser així, "amb el cos d'una dona aconsegueixes diners fàcilment".
Per acabar alguns grups que van fer un vídeo sobre la SAE ens l'han exposat, han quedat molt xulos, ja que han fet muntatges audiovisuals molt elaborats.
El dia d'avui l'hem començat parlat sobre com ens veiem a la carrera, si estem contents i fem el que ens esperàvem. Hem exposat les nostres opinions, algunes més satisfactòries que altres però el que si que estem tots segurs és que estem fent el que més ens agrada.
Personalment, al haver fet ja el cicle superior hi ha aspectes que es treballen a classe que ja me'ls conec o els he treballat, però això no significa que no m'agradi, sinó que em va bé perquè així repasso. Tot i que tinc ganes de començar a fer coses noves i que m'aportin més de cara al futur.
Hem continuat amb la Bàrbara García i la seva lectura en veu alta, ens ha llegit un fragment titulat construir ponts en lloc de tanques. Hem vist que és molt important intentar estar tranquil i no nerviós, sense creuar cames, no estar encorbat i sobretot respirar bé.
Després m'ha tocat a mi fer la interpretació de la imatge, aquesta ha estat la meva elecció:
La vaig trobar en un bloc de moda i em va cridar molt l'atenció la intenció de l'autor/a ja que intenta que sigui una fotografia espontània però es veu clarament amb tots els elements que rodeja a la nena que està tot molt pensat i posat en cada lloc.
Una vegada he acabat amb la meva interpretació ens han retornat els treball del llibre Documentar, una mirada nova i per acabar la classe la Cristina Lladó i la Maria Lorente ens han ensenyat les notícies educatives que han trobat durant aquests 15 dies. Han destacat una notícia que parlar sobre les beques ERASMUS, i perquè els estudiants estrangers escolleixen Espanya com a destí més preferit entre Europa.
Avui a classe hem fet tota la feina enderrerida d'altres dies: dues lectures en veu alta i tres interpretacions d'imatges.
- La Mònica Sagarra ens ha llegit una cançó de Lax'n busto, Llença't. He pensat que a mi em costaria molt fer-ho ja que quan la llegia em sortia cantar-la i només llegir-ho és molt difícil.
- La Clàudia Aburrea ens ha llegit un text sobre els drets dels infants, que el passat 20 de novembre va ser el dia mundial.
Una vegada hem escoltat les dues lectures en veu alta hem passat a les interpretacions d'imatges.
- La Maria Lorente ens ha portat una fotografia de "Pacífic blue" amb nens negres albins de protagonistes.
- La Barbàra García ens ha portat una fotografia molt bonica d'ella, el seu germà gran i el seu avi, una fotografia espontània que sembla retratada en un estudi.
- L'Hug Vicente ens ha ensenyat una fotografia molt curiosa, m'ha agradat molt la veritat, on apareix un home aguantant un marc amb una fotografia d'ell més jove, i aquesta un altre amb ell mateix encara més jove i així successivament fins aparèixer com un nen petit. Ha donat molt de parlar, ja que també hem pensat que podria ser les generacions d'una mateixa família i no una mateixa persona.
Per acabar hem parlat de les escoles on vam estar durant la SAE, les persones que encara no ens ho havien ensenyat ho han fet.
L'Anna Haro ha començat amb la seva lectura en veu alta, ha escollit un capítol del llibre Bon dia, princesa!
Després d'haver-la escoltat hem parlat sobre la importància de llegir els fragments fixant-nos-hi molt, ja que hem de ser fidels el que està escrit i no saltar-se paraules o canviar-les.
Per acabar hem dedicat la sessió a parlar de la setmana anterior, la SAE, hem explicat cadascú la seva experiència i per escrit hem redactat tot el que ens ha semblat.
Personalment aquesta ha sigut una setmana diferent, però que no l'he gaudit tant com hauria volgut, ja que ha sigut més una setmana "light" amb feina al darrera, m'hauria agradat més fer totes les activitats però en diferents dies, no acumular-ho tot en una setmana.
D'altra banda, per mala sort, la meva experiència a l'escola bressol no va ser tal i com m'he l'esperava, ja que hi havia molts pocs nens i això va fer que estiguéssim tres educadores amb un infant.
Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
Apropar-se al rol de mestre/a.
Aquí us adjunto el vídeo que vaig elaborar per recopilar tot el que he viscut durant aquesta setmana:
Perdre la por, autoconvèncer que ho faré bé, missatges positius!
Això és el que hem de pensar sempre quan fem expossicions o recitem coses davant la gent en veu alta. Avui m'ha tocat a mi fer la lectura en veu alta, he escollit el primer capítol del llibre Caminaré Sola de Marry Higgins Clark, el vaig començar a l'estiu però no l'he pogut acabar i això que m'agrada molt i vull saber com acabarà tota la història.
Pensava que ho faria pitjor tot i haver assajat molt, però em va sortir prou bé per ser una lectura en veu alta, ja que des de petita he tingut problemes per llegir, la única cosa que hauria de mirar és pujar el volum de la veu, fer mirades a la gent i pronunciar bé "aquell dia".
Després ha fet la lectura en veu alta la Núria Esquin i ha escollit el llibre el Macanuscrit del segon origen, al llegir-lo m'ha recordat a mi fa molts anys, ja que va ser una de les lectures obligatòries que vaig haver de llegir a l'escola.
Ieisme: pronunciar /i/ en posicions de la ll en determinats casos. Derivació de llatí. Si es troba a principi o a final de paraula la la pronuncies bé, fruit del dialecte del llatí.
La descripció de la imatge avui l'ha fet la Cristina Lladó, amb una fotografia d'una mare i el seu fill jugant amb cubs de colors.
A continuació hem parlat sobre les revistes educatives, la diferència entre un llibre educatiu i aquestes. Una revista educativa és:
Àgil
Conté diversos apartats.
Hi ha experiències reals i reflexions.
Conté entrevistes, opinions i informació.
Hi ha un tema central diferent.
Apareixen novetats.
Conté reportatges tractats amb detall.
Per acabar, vam haver d'escoltar els sorolls que sentim des de casa nostra, jo en concret vaig fer de la meva habitació, i puc dir que tinc un oïda molt fi, ja que no se m'escapa cap soroll, tant pot ser agradable com desagradable.
Queden dues setmanes per la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) per aquest motiu avui hem anat a veure les nostres padrines les quals acompanyarem un dia a la seva escola de pràctiques en aquella setmana, l'objectiu d'avui és que ens exposin com és el lloc on anirem què farem i veure quins dubtes ens poden sorgir.
Jo aniré a l'Escola Bressol Municipal La Cuna de Parets del Vallés i la meva padrina és l'Anna García.
Una vegada hem parlat sobre la sessió de posters la Cristina Lladó ens ha fet la lectura en veu alta del primer capítol del llibre Temporal a l'illot Negre.
És important saber que la lectura és molt beneficiosa per a tots nosaltres, com a mestres hauriem de tenir l'hàbit de llegir i de tenir llibres al nostre abast.
La lectura ens permet desconnectar t'enriqueixes i aprens coses noves en canvi, només hem trobat dues coses "negatives": necessites temps i has de fer un esforç, però per aquelles persones que no estan acostumades a fer-ho ja que els altres com ho tenen per hàbit no els hi suposa ni esforç ni temps per buscar.
Per acabar la Sara Bolinches ens ha fet la descripció de la seva imatge, ha escollit una d'una mare donant un petó al seu fill nadó.
Avui hem començat la classe amb la lectura en veu alta de la Sara Bolinches, ella ha escollit un relat que va escriure fa uns anys titulat El món des dels meus ulls. Un cop l'hem escoltat hem parlat de l'importància que té vocalitzar bé i pronunciar bé els sons a l'hora de llegir, ja que sinò es nota molt quan dius alguna paraula malament, i nosaltres som els models que els infants han de seguir, per això hem de prendre consciència i fer un esforç. Aquest esforç l'hauriem de fer, ja que si som grans ja tenim uns bons hàbits i el nostre aparell fonoconar s'acostuma a uns determinats moviments, per tant de grans ho hem de reeducar.
Podem començar per fer exercicis vocals per modular la veu (agudes, greus), intentar quedar-se l'aire a dins i treure'l, jugar amb l'aire i saber canalitzar-lo, en definitiva, jugar amb la teva pròpia veu per treure-li lo millor d'ella.
Un error molt comú és la pronúncia de la doble l (ll), són moltes les persones que ho pronuncien com una i, ja que aquesta última és molt més fàcil de pronunciar perquè la llengua no toca cap part de la boca, en canvi amb la doble l si que ho fa.
En el meu cas se pronunciar la doble l, però no estic acostumada a dir-la, és a dir, que quan parlo acostumo a dir la i, però quan hi penso faig un esforç i la dic correctament.
Una vegada hem parlat de la importància de pronunciar bé els sons la Mònica Cerezo ens ha fet la primera interpretació d'una imatge, en el seu cas ha escollit una en blanc i negre on hi apareixen dues figures, un avi i la seva néta.
Per acabar, hem vist una columna titulada Sóc petit, cuino i embruto molt! del diari Ara de l'Ada Parellada (dissabte 06 d'octubre), en aquest ens parla sobre una alumna de la facultat que està cursant 4rt d'Educació Infantil. L'objectiu del seu projecte final de pràctiques és treballar la psicomotricitat fina de les criatures de 2 i 3 anys. Com es una apassionada de la cuina ha escollit fer un taller de pa i galetes com a eina per incidir en el control de la força de les mans dels infants. Per aquest motiu l'Ada Parellada, cuinera, ha escrit sobre aquest procés. Ja m'agradaria que d'aquí tres anys pogués ser jo aquesta alumne de 4rt, amb tanta iniciativa i ganes de voler que els infants aprenguin amb allò que tenen més a mà i que no importa si s'embruten ja que només és qüestió de netejar-ho.
La Maria Lorente ha començat amb la seva lectura en veu alta del llibre Cent una llegendes urbanes amb el capítol El dimoni dels xiulets. No el provoqueu!
Tot seguit hem parlat sobre el treball que hem fet del llibre de Rosa Sentat Documentar, una mirada nova, aquest ha estat un treball d'observació a partir del recull, d'imatges, anècdotes... sortits de les escoles per tal de poder reflexionar sobre l'acció educativa.
Em quedo amb dues frases que van relacionades amb el llibre i amb el futur com a mestre:
Avui hem començat a escoltar les lectures en veu alta, la primera en fer-ho ha estat la Mònica Cerezo i ens ha llegit un fragment que va trobar per internet sobre els infants. Un cop escoltada hem analitzat com ho ha fet, per fer-ho hem necessitat saber:
Després hem continuat amb l'actualitat educativa per la Mònica Cerezo i l'Anna Haro, han destacat una noticia que parla sobre el TDAH i ho hem posat en comú a l'aula, per part meva crec que aquesta paraula està de moda i es diagnostiquen molts casos que a la llarga es veu que no era cap trastorn sinó que simplement són nens moguts i no els hi interessava el que s'estava explicant. Que se'ls hi diagnostiqui malament és molt perjudicant ja que els mediquen amb dosis molt fortes que els atonta. Qui ha de diagnosticar són els especialistes, pares i mestres només poden informar.
En aquest ens exposa els termes de qui no pot ser mestres, però nosaltres ho hem girat i ho hem fet possitu, d'aquesta manera les frases queden com: Pot ser mestre qui...
Pot ser mestre qui no creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...
Pot ser mestre qui se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.
Pot ser mestre qui confia en les capacitats de cada individu.
Pot ser mestre qui creu en la necessitat d'un futur més just i decent.
Pot ser mestre qui davant les situacions conflictives concep altra alternativa que l'exclusió.
El fragment que m'ha agradat més ha estat La feina de mestre és una qüestió d'ètica. La feina de mestre és una qüestió d'art: Una gran científica que era a la vegada una gran mestra -parlem d'Angeleta Ferrer- ja assegurava que la feina del mestre té més a veure amb l'art que amb la ciència, tot i que la ciència com anirem veient és molt necessària.
Considero que els mestres han d'utilitzar molt l'art per veure el millor dels seus alumnes i que ells mateixos siguin partidaris de poder treure allò que les mestres han vist en ells. Per tant ser mestre, per a mi, no només és estudiar una carrera, treure't el títol i posar-te a treballar, sinó que, per a mi, un mestre és aquell qui després de sortir de la carrera continua formant-se dia rere dia amb els seus alumnes i amb altres mestres que volen compartir les seves experiències, mai tancant-se en el passat i sempre mirar cap el futur.
Una segona manera (la primera que hem vist és la que fa referència a les metàfores de Charles Crook) és la que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC.
Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956) van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Una de les seves aportacions va ser que aquestes estaven graduades de més senzilles a més complexes. Dels tres dominis d'activitats educatives que és van definir: Domini cognitiu, afectiu i psicomotor, en aquest post parlarem del domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, és va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats. Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:
Per acabar he fet un recull de tot el que he fet durant el curs i el que he anat aprenent:
Després d'haver llegit el llibre Com parlar bé en públic parlarem del capítol 7, aquest ens parla de l'estructura del discurs que té tres parts:
Introducció: en què es presenten el tema i els objectius.
Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
Ara desenvoluparé cada punt per explicar en què consisteixen, i d'aquesta manera ens quedi clar com hem d'estructurar bé un discurs.
Introducció (digues de què parlaràs)
"Allò que comença bé ja està mig acabat"
Si et sents satisfet del que portes i et sents confiat tot anirà millor, per tant hem de donar molt de temps en preparar la introducció, ja que d'aquesta manera captarem l'atenció i després només l'haurem de mantenir amb el desenvolupament.
Hi ha vuit fórmules introductòries:
- Definició: des de punt de vista objectiu es fa un breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar el que es preten amb la xerrada, així motivem a la gent.
- Presentació del guió: explicar tot el guió de com anirà l'exposició.
- Preguntes: iniciar el tema amb preguntes retòriques.
- Lectura mental: dir idees del tema amb les quals el públic que ve ja les sap, ex. "Ja ho se que vosaltres sabeu que..."
- Documentació: portar estadístiques, fotos... i sempre controlar que sigui cert.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
- Anècdota: ha de ser breu i relacionada amb el tema.
Desenvolupament (parla'n)
En aquest apartat s'ha de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs:
- Per a informar:
Estructura descriptiva
Estructura cronològica
- Per a convèncer:
Estructura inductiva o SAP: plantejar els arguments des d'una altra perspectiva. D'específic a general.
Estructura deductiva o PAS: ex. "Mama tots els meus amics surten fins les 00" La mare deductivament sap que vol sortir fins les 00.
Conclusió (de què has parlat)
Les funcions bàsiques d'aquest apartat són:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat perquè la gent hi pensi i allò que s'ha dit no es quedi en el no res.
També té un efecte determinant en la fixació de continguts. S'ha demostrat que allò que t'entra a dins a través de les emocions, que t'ha donat bones sensacions et queda a dins i t'enrrecordes.
Hem de diferenciar la introducció i conclusió (sintetitzar idees principals) de l'obertura i tancament (no forma part pròpiament del discurs, són reculls, preguntes, mirada al públic...)
Hi ha sis formules de conclusió:
- Repetir la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitació de l'acció, que participin.
- Anunci d'un esdeveniment futur, guardar-te una frase "boom" perquè se'ls hi quedi als oients.
- Fer una promesa.
- Apel·lar als sentiments. Aprenentatge a través de les emocions.
Com ha de ser aquesta llengua de l'orador en un discurs?
- Neutra, precisa i accessible.
(Neutra: no t'has de posicionar, s'ha de ser respectuós. Precís: coneixement lèxic, no dir les coses en mil paraules si se'n té una per poder-ho explicar. Accessible: adaptar-se al nivell dels oients.)
- No influïda per la prosa escrita o tècnica. Frases curtes i estructurades.
- Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes. Definir allò que no pot quedar del tot clar.
- Són necessaris:
- Connectors lògics que cohesionin el discurs i connectin les idees.
- Marcadors textuals, ajuden a organitzar el discurs i situen el públic ex. finalment...
Fins aquí dels apunts extrets de la classe de COED, amb tot això sembla bastant senzill elaborar un discurs, però a l'hora de la veritat per a mi no ho es tant. Tot i que, quan parlo en públic, en les exposicions, no m'acostumo a posar gaire nerviosa perquè domino el tema el qual parlaré, però en altres circumstàncies que se'm demanen i no puc buscar cap altre sortida, com ara la recitació exacte d'un poema, si que em poso nerviosa. Però això es qüestió de més pràctica, anar provant i provant i sobretot assejar davant altres persones perquè puguin dir-te alguna crítica abans de fer-ho davant el públic.
Per mi, un orador molt eficient és Barack Obama, us adjunto un discurs, dels milers que té.
En aquest vídeo es distingeix molt clarament l'obertura de la introducció i la conclusió del tancament.
A l'etapa d'educació infantil la poesia s'utilitza molt i els hi agrada, en canvi, avui dia a la joventut no els hi entusiasme, per això a classe hem recitat una poesia i n'hem hagut de buscar d'altres per recitar-la davant de les companyes els pròxims dies.
A continuació us ensenyaré la poesia que vàrem recitar tota la classe juntes:
Una gallina
xica, tica, mica,
cama-curta i ballarica;
va tenir sis pollets
xics, tics, mics,
cama-curts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat
xica, tica, mica,
cama-curta i ballarica;
els seus fills no haurien estat
xics, tics, mics,
cama-curts i ballarics.
Després d'una gran recerca vaig trobar la meva poesia que he recitat davant les companyes, vaig fer un muntatge audiovisual per a la recitació, però aquesta no em va sortir com m'esperava, ja que em vaig posar nerviosa i no vaig saber com acabar de recitar-la tal i com m'he l'havia preparat. Us adjunto el vídeo amb la poesia, espero que us agradi.
Les
estrelles
El cel és un camp
ple de meravelles;
l’ha llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor qui hi cau
Tot seguit arrela;
Arrela i floreix,
cada flor una estrella.
Quan apunta el Sol,
les flors es repleguen;
quan el Sol es pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.
Apel·les Mestres
“50 poemes de Nadal per a dir dalt de la cadira”
Durant els dies posterior les companyes han anat recitant els seus poemes, que per cert, molt ben preparats i també hem vist un vídeo de Marçal Font Espí que es admirable com recita un dels seus poemes.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.
Podem distingir dues classes de descripció:
Descripció objectiva la qual l'autor aporta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. És característica dels textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
(apunts extrets a la classe de COED)
Hem vist diferents models de descripció:
Cançons:
La descripció d'un gripau blau
La descripció de l'amor a una noia
Poesia visual:
Joan Brossa
"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"
Poesia:
SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
Abiyoyo, Xesco Boix (traducció i adaptació de Pere Seeger)
Vídeo:
Descripció d'un lloc, d'una experiència, d'un somni...
Fins aquí són els tipus de descripcions que podem trobar, i ara a petit grup vam haver de fer una descripció d'una companya juntament amb una fotografia i el peu de foto corresponent. Jo vaig fer un conte descrivint a l'Alexandra Lapedra:
ALEXANDRA LAPEDRA CASANOVAS
Del no res al tot. M. Olivé
Va ser el 27 de maig de 1993, en un dia assolellat, que l’Àngel i
la Mariona van ser pares primerencs d’una nena, la preciosa Alexandra. D’això
ja fa 19 anys, l’edat que té aquesta nena, o més ben dit senyoreta.
Ara ja no és un cigronet recent nascut i la seva estatura és de 164
cm, però els ulls marrons i vius encara els té en forma d’ametlla, curiós nom
per a denominar uns ulls, però així és com sempre li ha dit la seva mare,
llàstima que s’amaguin entre les ulleres roses que du sempre a classe. Entre
aquests hi té un nas de patata, a sota un gran somriure que enganxa als qui la
veuen, i per l’esquena li cau una llarga melena morena que li arriba fins a
sobre el cul.
Sota aquesta petita princesa s’amaga una noia emprenedora, que
organitza els seus reptes amb un somriure i cavalca damunt dels problemes amb
el seu optimisme i la seva sinceritat, sempre acompanyada de la seva empatia i
responsabilitat, i utilitzant el seu caràcter extrovertit com a llança en el
seu camí cap a l’horitzó on hi té marcat el seu objectiu. Però ens deixa al descobert
algunes pedres al camí, com la seva mandrositat i la tossudesa, que la fan
encallar-se en alguns punts del viatge quan es posa alguns cops massa a la
defensiva.
Una de les seves fonts
d’inspiració és la música, ja que de petita tocava el violí i ara toca el
piano, alhora que també li agrada viatjar, navegar pels mars i baixar esquiant
les muntanyes més nevades.
Ben aviat es va adonar que li agradaven molt els infants, sabia
com tractar-los i que amb els seus descobriments farien créixer la seva
història mentre aprenia d’ells, ja que és una dedicació molt i molt
gratificant, i per aquest motiu va decidir posar-se en el món de l’educació.
