Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Estructura del discurs. 

Després d'haver llegit el llibre Com parlar bé en públic parlarem del capítol 7, aquest ens parla de l'estructura del discurs que té tres parts:

• Introducció: en què es presenten el tema i els objectius.
• Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
• Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

Ara desenvoluparé cada punt per explicar en què consisteixen, i d'aquesta manera ens quedi clar com hem d'estructurar bé un discurs.

• Introducció (digues de què parlaràs)

"Allò que comença bé ja està mig acabat"

Si et sents satisfet del que portes i et sents confiat tot anirà millor, per tant hem de donar molt de temps en preparar la introducció, ja que d'aquesta manera captarem l'atenció i després només l'haurem de mantenir amb el desenvolupament.

Hi ha vuit fórmules introductòries:

- Definició: des de punt de vista objectiu es fa un breu comentari sobre el títol del tema.

- Presentació d'objectius: explicar el que es preten amb la xerrada, així motivem a la gent.

- Presentació del guió: explicar tot el guió de com anirà l'exposició.

- Preguntes: iniciar el tema amb preguntes retòriques.

- Lectura mental: dir idees del tema amb les quals el públic que ve ja les sap, ex. "Ja ho se que vosaltres sabeu que..."

- Documentació: portar estadístiques, fotos... i sempre controlar que sigui cert.

- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

- Anècdota: ha de ser breu i relacionada amb el tema.

• Desenvolupament (parla'n)

En aquest apartat s'ha de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs:

- Per a informar:

Estructura descriptiva

Estructura cronològica

- Per a convèncer:

Estructura inductiva o SAP: plantejar els arguments des d'una altra perspectiva. D'específic a general.

Estructura deductiva o PAS: ex. "Mama tots els meus amics surten fins les 00" La mare deductivament sap que vol sortir fins les 00.

• Conclusió (de què has parlat)

Les funcions bàsiques d'aquest apartat són:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat perquè la gent hi pensi i allò que s'ha dit no es quedi en el no res.

També té un efecte determinant en la fixació de continguts. S'ha demostrat que allò que t'entra a dins a través de les emocions, que t'ha donat bones sensacions et queda a dins i t'enrrecordes.

Hem de diferenciar la introducció i conclusió (sintetitzar idees principals) de l'obertura i tancament (no forma part pròpiament del discurs, són reculls, preguntes, mirada al públic...)

Hi ha sis formules de conclusió:

- Repetir la introducció.

- Resumir els punts principals.

- Invitació de l'acció, que participin.

- Anunci d'un esdeveniment futur, guardar-te una frase "boom" perquè se'ls hi quedi als oients.

- Fer una promesa.

- Apel·lar als sentiments. Aprenentatge a través de les emocions.

Com ha de ser aquesta llengua de l'orador en un discurs?

- Neutra, precisa i accessible. 

(Neutra: no t'has de posicionar, s'ha de ser respectuós. Precís: coneixement lèxic, no dir les coses en mil paraules si se'n té una per poder-ho explicar. Accessible: adaptar-se al nivell dels oients.)

- No influïda per la prosa escrita o tècnica. Frases curtes i estructurades.

- Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes. Definir allò que no pot quedar del tot clar.

- Són necessaris:

   - Connectors lògics que cohesionin el discurs i connectin les idees.

   - Marcadors textuals, ajuden a organitzar el discurs i situen el públic ex. finalment...

Fins aquí dels apunts extrets de la classe de COED, amb tot això sembla bastant senzill elaborar un discurs, però a l'hora de la veritat per a mi no ho es tant. Tot i que, quan parlo en públic, en les exposicions, no m'acostumo a posar gaire nerviosa perquè domino el tema el qual parlaré, però en altres circumstàncies que se'm demanen i no puc buscar cap altre sortida, com ara la recitació exacte d'un poema, si que em poso nerviosa. Però això es qüestió de més pràctica, anar provant i provant i sobretot assejar davant altres persones perquè puguin dir-te alguna crítica abans de fer-ho davant el públic.

Per mi, un orador molt eficient és Barack Obama, us adjunto un discurs, dels milers que té.

En aquest vídeo es distingeix molt clarament l'obertura de la introducció i la conclusió del tancament.