La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dues classes de descripció:

Descripció objectiva la qual l'autor aporta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. És característica dels textos acadèmics i científics.

Descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

(apunts extrets a la classe de COED)

Hem vist diferents models de descripció:

• Cançons:

La descripció d'un gripau blau

La descripció de l'amor a una noia

• Poesia visual:

Joan Brossa

"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"

• Poesia:

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.


Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.


Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.


Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Miquel Martí i Pol

• Novel·la:

Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson (2008)Ed. Columna

• Assaig:

• Conte:

Abiyoyo, Xesco Boix (traducció i adaptació de Pere Seeger)

• Vídeo:

Descripció d'un lloc, d'una experiència, d'un somni...

Fins aquí són els tipus de descripcions que podem trobar, i ara a petit grup vam haver de fer una descripció d'una companya juntament amb una fotografia i el peu de foto corresponent. Jo vaig fer un conte descrivint a l'Alexandra Lapedra:

ALEXANDRA LAPEDRA CASANOVAS

Del no res al tot. M. Olivé

Va ser el 27 de maig de 1993, en un dia assolellat, que l’Àngel i la Mariona van ser pares primerencs d’una nena, la preciosa Alexandra. D’això ja fa 19 anys, l’edat que té aquesta nena, o més ben dit senyoreta.

Ara ja no és un cigronet recent nascut i la seva estatura és de 164 cm, però els ulls marrons i vius encara els té en forma d’ametlla, curiós nom per a denominar uns ulls, però així és com sempre li ha dit la seva mare, llàstima que s’amaguin entre les ulleres roses que du sempre a classe. Entre aquests hi té un nas de patata, a sota un gran somriure que enganxa als qui la veuen, i per l’esquena li cau una llarga melena morena que li arriba fins a sobre el cul.

Sota aquesta petita princesa s’amaga una noia emprenedora, que organitza els seus reptes amb un somriure i cavalca damunt dels problemes amb el seu optimisme i la seva sinceritat, sempre acompanyada de la seva empatia i responsabilitat, i utilitzant el seu caràcter extrovertit com a llança en el seu camí cap a l’horitzó on hi té marcat el seu objectiu. Però ens deixa al descobert algunes pedres al camí, com la seva mandrositat i la tossudesa, que la fan encallar-se en alguns punts del viatge quan es posa alguns cops massa a la defensiva.

Una de les seves fonts d’inspiració és la música, ja que de petita tocava el violí i ara toca el piano, alhora que també li agrada viatjar, navegar pels mars i baixar esquiant les muntanyes més nevades.

Ben aviat es va adonar que li agradaven molt els infants, sabia com tractar-los i que amb els seus descobriments farien créixer la seva història mentre aprenia d’ells, ja que és una dedicació molt i molt gratificant, i per aquest motiu va decidir posar-se en el món de l’educació.