No pot ser mestre qui...

Avui a seminari hem llegit un fragment titulat No pot ser mestre qui... del llibre "Va de mestres. Carta als mestres que comencen" de CELA, J i PALOU, J (2004) Barcelona, Ed. Rosa Sensat.

En aquest ens exposa els termes de qui no pot ser mestres, però nosaltres ho hem girat i ho hem fet possitu, d'aquesta manera les frases queden com: Pot ser mestre qui...

• Pot ser mestre qui no creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...
• Pot ser mestre qui se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.
• Pot ser mestre qui confia en les capacitats de cada individu.
• Pot ser mestre qui creu en la necessitat d'un futur més just i decent.
• Pot ser mestre qui davant les situacions conflictives concep altra alternativa que l'exclusió.

El fragment que m'ha agradat més ha estat La feina de mestre és una qüestió d'ètica. La feina de mestre és una qüestió d'art: Una gran científica que era a la vegada una gran mestra -parlem d'Angeleta Ferrer- ja assegurava que la feina del mestre té més a veure amb l'art que amb la ciència, tot i que la ciència com anirem veient és molt necessària.

Considero que els mestres han d'utilitzar molt l'art per veure el millor dels seus alumnes i que ells mateixos siguin partidaris de poder treure allò que les mestres han vist en ells. Per tant ser mestre, per a mi, no només és estudiar una carrera, treure't el títol i posar-te a treballar, sinó que, per a mi, un mestre és aquell qui després de sortir de la carrera continua formant-se dia rere dia amb els seus alumnes i amb altres mestres que volen compartir les seves experiències, mai tancant-se en el passat i sempre mirar cap el futur.