Avui hem començat la classe amb la lectura en veu alta de la Sara Bolinches, ella ha escollit un relat que va escriure fa uns anys titulat El món des dels meus ulls. Un cop l'hem escoltat hem parlat de l'importància que té vocalitzar bé i pronunciar bé els sons a l'hora de llegir, ja que sinò es nota molt quan dius alguna paraula malament, i nosaltres som els models que els infants han de seguir, per això hem de prendre consciència i fer un esforç. Aquest esforç l'hauriem de fer, ja que si som grans ja tenim uns bons hàbits i el nostre aparell fonoconar s'acostuma a uns determinats moviments, per tant de grans ho hem de reeducar.
Podem començar per fer exercicis vocals per modular la veu (agudes, greus), intentar quedar-se l'aire a dins i treure'l, jugar amb l'aire i saber canalitzar-lo, en definitiva, jugar amb la teva pròpia veu per treure-li lo millor d'ella.
Un error molt comú és la pronúncia de la doble l (ll), són moltes les persones que ho pronuncien com una i, ja que aquesta última és molt més fàcil de pronunciar perquè la llengua no toca cap part de la boca, en canvi amb la doble l si que ho fa.
En el meu cas se pronunciar la doble l, però no estic acostumada a dir-la, és a dir, que quan parlo acostumo a dir la i, però quan hi penso faig un esforç i la dic correctament.
Una vegada hem parlat de la importància de pronunciar bé els sons la Mònica Cerezo ens ha fet la primera interpretació d'una imatge, en el seu cas ha escollit una en blanc i negre on hi apareixen dues figures, un avi i la seva néta.
Per acabar, hem vist una columna titulada Sóc petit, cuino i embruto molt! del diari Ara de l'Ada Parellada (dissabte 06 d'octubre), en aquest ens parla sobre una alumna de la facultat que està cursant 4rt d'Educació Infantil. L'objectiu del seu projecte final de pràctiques és treballar la psicomotricitat fina de les criatures de 2 i 3 anys. Com es una apassionada de la cuina ha escollit fer un taller de pa i galetes com a eina per incidir en el control de la força de les mans dels infants. Per aquest motiu l'Ada Parellada, cuinera, ha escrit sobre aquest procés.
Ja m'agradaria que d'aquí tres anys pogués ser jo aquesta alumne de 4rt, amb tanta iniciativa i ganes de voler que els infants aprenguin amb allò que tenen més a mà i que no importa si s'embruten ja que només és qüestió de netejar-ho.
Ja m'agradaria que d'aquí tres anys pogués ser jo aquesta alumne de 4rt, amb tanta iniciativa i ganes de voler que els infants aprenguin amb allò que tenen més a mà i que no importa si s'embruten ja que només és qüestió de netejar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada