dissabte, 29 de desembre del 2012

Normativa acadèmica


Som nous estudiant de la Universitat Ramon Llull Blanquerna, per aquest motiu ens hem d'informar bé de la seva normativa, doncs això és el que hem fet a seminari.
A casa ens vam haver de llegir la normativa, l'hem comentat a l'aula i hem mirat si algú tenia alguna pregunta o no li quedava clar.

Algunes qüestions que has sorgit han estat:
- Quantes convocatòries tinc per aprovar?
- Si suspenc un examen he de repetir curs?
- Puc matricular-me d'assignatures de 2n?
- L'Anglès te'l convaliden?

M'ha semblat interessant haver-nos de llegir la normativa, ja que és clara i m'ha solucionat alguns dubtes que tenia. El fet de comentar-la a l'aula és bo, perquè veus els dubtes que tenen els companys i en algunes ocasions tu també t'hi pots trobar, per aquest motiu adjunto parts de la Normativa per si hi ha algun dubte més:

1.2. Crèdits i càrrega lectiva 
El crèdit europeu (ECTS), tal com es defineix en el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, és la unitat de mesura de l’ensenyament i representa la quantitat de treball de l’estudiant. Aquesta unitat de mesura incorpora tant els ensenyaments teòrics i pràctics com altres activitats acadèmiques dirigides, incloent-hi les hores d’estudi i de treball que l’estudiant ha de dur a terme per assolir els objectius formatius propis de cada una de les matèries del pla d’estudis. Els plans d’estudi de grau tenen una càrrega lectiva de 240 crèdits que es distribueix a raó de 60 crèdits per a cada curs acadèmic. 

Cada crèdit ECTS correspon a 25 hores de feina de l’estudiant. A més del treball presencial, ja sigui mitjançant classes en grup, classes en grups reduïts, seminaris o classes pràctiques, l’estudiant assisteix a tutoritzacions, desenvolupa un treball fora de l’aula dirigit pel professor i du a terme també el treball autònom necessari per superar l’avaluació dels diferents mòduls. Ordinàriament, llevat del Treball final de grau i del Pràcticum, la dedicació de l’estudiant per cada crèdit ECTS es distribueix de la manera següent: 
− 8h de treball presencial 
− 8h de treball dirigit fora de l’aula i tutoritzacions 
− 9h de treball autònom 


1.3. Estructura dels estudis de grau i tipus de matèries 
Els plans d’estudi de grau s’estructuren en mòduls de 6, 12 o 18 crèdits ECTS, que inclouen una o més matèries i que poden ser de diferent tipus, d’acord amb la classificació següent: 
− Formació bàsica: són matèries de caràcter bàsic per a la formació inicial de l’estudiant o matèries que tenen caràcter transversal. 
− Obligatòries: són les fixades per la Universitat Ramon Llull per a cada tipus d’estudis i són de compliment obligatori per a tots els estudiants que volen aconseguir la mateixa titulació. 
− Optatives: són determinades per la Universitat Ramon Llull i s’ofereixen als estudiants perquè n’escullin les necessàries per superar els crèdits optatius que s’estableixen en el seu pla d’estudis. 
− Pràctiques externes. 
− Treball de fi de grau. 


2.2. Si un mòdul de formació bàsica, obligatòria, pràctiques o treball de fi de grau no se supera en el curs en què ha estat matriculat, s’haurà de tornar a matricular en el curs successiu fins a superar-lo. 


2.4. Mòdul d’anglès 
1. A segon curs els estudiants han de cursar un mòdul obligatori d’anglès. Es recomana que per matricular el mòdul d’anglès (nivell B2.1), l’estudiant hagi superat el nivell B1.2 i així el pugui cursar i aprovar amb comoditat. Per tal d’informar els estudiants sobre el nivell d’anglès en el moment d’iniciar els seus estudis, la facultat els ofereix una prova de nivell que es durà a terme els primers dies del primer curs en tots els estudis. Així mateix, els ofereix cursos d’extensió universitària i posa a la seva disposició l’Aula d’Autoaprenentatge de llengües perquè puguin millorar el nivell d’anglès abans de matricular el mòdul en les millors condicions. 

2. L’estudiant que acrediti, mitjançant un certificat oficial reconegut, haver superat el nivell B2.1 o B2.2 (equivalent a la prova de la Universitat de Cambridge First Certificate in English), o C1 (equivalent a la prova de la Universitat de Cambridge Certificate in Advanced English), o C2 (equivalent a la prova de la Universitat de Cambridge Cambridge Proficiency in English), pot demanar el reconeixement del mòdul B2.1. Document d’acreditació oficial: http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/home/recurs/doc/equiv_idiomes_consell.pdf.

La qualificació serà: “5” si es té un B2.1; i “9” si es té un nivell més alt, únicament amb acreditació oficial. 


5. Nombre de convocatòries
5.1. Cada mòdul té un pla docent en el qual es defineixen els criteris d’avaluació, amb la possibilitat de disposar de dues convocatòries d’avaluació (febrer-juliol o juny-juliol) durant el mateix curs acadèmic. 
Les dues convocatòries són: 
− Mòduls de primer semestre: febrer-juliol 
− Mòduls de segon semestre: juny-juliol 
− Mòduls anuals: juny-juliol 

5.2. A efectes de certificació acadèmica, només són computables les convocatòries en què l’estudiant s’hagi presentat a proves d'avaluació. 

El bon comunicador: Manel Fuentes

Desprès de seguir Manel Fuentes durant dos mesos, hem recopilat tota la informació en un bloc, on el qual hi ha tot el seguiment de:
- Programa de televisió "Tu cara me suena" a la cadena Antena3.
- Programa de ràdio El Matí de Catalunya Ràdio a l'emissora Catalunya Ràdio.
- La crònica de cada dimarts al diari El Periódico de Catalunya.
- Al Twitter amb el seu grup de fans @culbmanelf

Després hem creat una Prezi per ordenar la informació i destacar perquè és un bon comunicador. Us l'adjunto:



Les quatre metàfores


  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència: iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.


Per aquest motiu hi ha programes informàtics que els nens i nenes a l'aula poden utilitzar i ser avaluats, a classe n'he vist dos:
Al portal edu365 trobem Entrena't per llegir, un programa multimèdia on els nens i nens poden realitzar les diferents activitats i el mateix ordinador sap si ho fa bé o malament i després li transmet. El mateix nen ha de saber les seves pròpies dificultats, per tant ha de saber escollir el nivell, i a mesura que avança anar pujant fins assolir tots els conceptes.

L'altre programa que hem vist és el JClic, aquest té la mateixa funció que l'anterior, però amb el JClic tu pots ser el creador dels programes perquè facin els teus alumnes, és gratuït i te'l pots descarregar d'Internet.
A la pàgina principal pots accedir a diferents activitats que la gent ha penjat, si en vols veure alguna pots clicar aquí.

  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Seymour Papert, a finals dels anys 60, va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
A l'aula hem parlat de Scratche, un gatet interactiu(per defecte), aquest és un nou llenguate de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitant poden intercanviar idees i, per tant,podem parlar de Scratch com un programa 2.0.
L'hem utilitzat i vist els seus funcionaments més bàsics per tenir una petita idea de com va aquest programa:




També és fàcil d'utilitzar i te'l pots descarregar gratuïtament. Aquí us deixo un petit tutorial que he trobat sobre com fer els primers passos amb aquest programa:



En el següent link podem descarregar el programa en Català, i a més a més hi ha un seguit de tutorials en català també molt interessants: Scratch en Català 

  • Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:

L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. la interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.


Has de donar-li llum i aigua a la planta, però no en excés, ja que aquesta pot ofegar-se o sacar-se.



Un altre joc que he provat ha estat aquest de unes carreres de cargols, on has de pitjar les tecles A i L perquè aquest avanci.
  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Noves possibilitats expressives

L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.

Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...

L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Des del meu punt de vista, les 10 coses que avui en dia podem fer utilitzant eines concretes i que sense els ordinadors fora impossible de fer són:
  1. Parlar instantàniament amb algú.
  2. Veure en directe el que pot estar passant a l'altre punta del món.
  3. Escriure un text amb una correcció ortogràfica instantània.
  4. Mirar notícies, vídeos... de dies anteriors sense haver-los gravat.
  5. Fer compres sense haver d'anar a les botigues o mirar per un catàleg.
  6. Fer muntatges fotogràfics i de vídeos.
  7. Saber de qui és l'aniversari i no patir per si ho recordaràs o no.
  8. Veure a una altre persona a qualsevol lloc del món i poder parlar amb ella.
  9. Veure l'estat de les teves contes bancàries sense moure't de casa.
  10. Jugar, aprendre i divertir-te amb els milers de programes que hi ha a la xarxa.

Viquipèdia


Què és la Viquipèdia?
Tal i com ens mostra a la web mateix, ens ho defineix com: La Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament.
Així doncs veiem que són els propis usuaris qui modifiquen i eliminen les diferents entrades. Tothom pot accedir-hi, registrant-s'hi o no. Jo m'he registrat per a fer un seguiment de una modificació que he fet, ja que he vist que a Escola Nova hi mancava molta informació que vaig estudiar l'any passat al cicle formatiu de Grau Superior en Educació Infantil, veiem els passos que he seguit:
  • Primer de tot m'he fet usuària de Viquipèdia amb el nom de mawi91:

  • Un cop inscrita, el mateix portal ja m'ha informat que podia fer la meva primera modificació i així ho he fet:



  • Una vegada he editat l'entrada Escola Nova he pitjat l'estrelleta per a poder fer un seguiment i saber si he de fer modificacions, en aquest cas, si no m'hagués enregistrat no hauria pogut fer el seguiment, però si modificar l'entrada.


  • La següent cosa que m'ha cridat l'atenció és a dins el Portal Viqui el lloc on posa Presa de decisions el fet de les votacions d'articles per esborrar, aquesta dada no la coneixia. La qüestió es què tu, com a usuari pots detectar una entrada que no sigui adient per l'enciclopèdia i votar perquè sigui retirada o anunciïn que s'ha de modificar.





Per poder constatar que les entrades són més o menys fiables ens hem de fixar en si hi ha referències, ja que aquestes et donen la certesa que s'ha extret d'alguna altra pàgina ja certificada. També podem veure qui ho ha modificar anant a mostrar historial
Si ho volem, però també podem accedir a Scholar Google, on del cert tot el que trobem serà de fonts fiables.
Dins les entrades trobem links directes a la mateixa web d'altres entrades relacionades amb aquella paraula, aquestes ens les trobarem de color blau, però n'hi ha algunes de vermelles, això significa que encara no s'ha creat cap entrada amb aquell nom però que seria d'interès fer-n'he alguna.
Per conèixer més a fons Viquipèdia és fonamental: 


Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia:
La Viquipèdia és una enciclopèdia 
La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral" 
La Viquipèdia és de contingut lliure
La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta
La Viquipèdia no té normes inamovibles 

RedPillar.svgYellowPillar.svgOrangePillar.svgGreenPillar.svgBluePillar.svg


Un cop hem conegut els seus cinc pilars em va cridar molt l'atenció: 
Deu coses que potser no sabíeu sobre Viquièdia

1. No estem en venda.
2. El nostre treball pot ser usat per qualsevol, amb molt poques condicions.
3. Parlem suahili...
4. En realitat no podeu canviar res a la Viquipèdia...
5. Estem profundament preocupats per la qualitat del nostre treball.
6. No us demanem que us fieu de nosaltres.
7. No estem sols.
8. Tan sols som recol·lectors d'informació.
9. No som una dictadura, ni tampoc cap altre sistema de govern.
10. Som aquí per a quedar-nos-hi

Mapes conceptuals i fluxogrames

Mapa conceptual és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes.
Extret de Viquipèdia

El seu creador va ser Joseph D. Novak.
A classe hem elaborat un mapa conceptual i hem vist que els connectors han de tenir sentit entre ells per després poder-se llegir. La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

Un dels programes gratuïts que trobem és CmapTools, que te'l pots descarregar ràpidament des d'Internet.

Hem hagut de llegir un text i després fer el mapa conceptual corresponent amb aquest programa, i així ha quedat:

El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
Quins passos he realitzat?
  1. M'he llegit detingudament el text per veure de què anava el tema.
  2. He posat el títol "El dinar de Nadal".
  3. He anat seguint el text i fent el mapa conceptual.
  4. He hagut de moure moltes vegades les paraules ja que a mesura que llegia veia que havia d'introduir més conceptes al mig.
  5. Ho he començat a fer en horitzontal, però desprès he anat baixant i m'ha quedat com un quadrat.
  6. Per acabar he repassat el mapa llegint-lo i veient si tenia sentit per si sol sense el text al costat.


Al bloc de GTIC tenim unes diapositives interesants per si tenim problemes a l'hora de crear mapes conceptuals.



Fluxograma o Diagrama de flux és una representació gràfica d'un algorisme. S'utilitza en disciplines com la programació informàtica, l'economia, els processos industrials i la psicologia cognitiva. Aquests diagrames utilitzen símbols amb significats ben definits que representen els passos de l'algorisme, i representen el flux d'execució mitjançant fletxes que connecten els punts d'inici i de terme.
 Extret de Viquipèdia

Al bloc de GTIC veiem dues utilitzacions per a futurs mestres:
  1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Hem de tenir en compte que cada símbol significa una cosa diferents, per tant a l'hora de crear els fluxogrames hem de llegir la llegenda per no equivocar-nos, a continuació un mostro una llegenda:
Si no la visualitzeu bé podeu accedir aquí.





A classe els hem treballat a partir del programa Gliffy.
Primer de tot hem de crear-nos una conta amb el programa, i seguidament ja podem començar a utilitzar-lo, és en anglès però és fàcil d'utilitzar i entenedor.
L'activitat que hem realitzat a classe ha estat explicar els pasos que fariem a l'hora de passar una cruïlla on hi ha un semàfor de vianants, i aquest ha estat el resultat:

Per a visualitzar-ho millor si voleu cliqueu aquí

Identital i territori


Durant els mesos de Novembre i Desembre a les classes del dimarts de COED i GTIC hem fet les presentacions dels treballs d'Identitat i territori, en que consisteix aquest treball? Doncs aquí us deixo les pautes extretes de:  
http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/Guia_exposici%C3%B3_oral_territori_identitat_2012.pdf  

Objectius:
  • Expressar en un temps de 8 minuts aproximadament un tema relacionat amb el territori i la identitat que convenci el públic.
  • Posar de manifest els coneixements sobre comunicació oral, escrita i digital.

Pautes de treball
Per grups de 2 heu de preparar un tema per tal de ser exposat oralment i amb el suport dels 
mitjans audiovisuals que cregueu necessaris.
Cal que procureu de repartir el temps per tal que les tres persones exposeu pràcticament una estona similar però respectant i potenciant la lògica comunicativa. Així doncs, heu de preparar l’exposició tenint en compte el contingut que es vol comunicar, l’estructura de l’exposició i la captació del públic, utilitzant les estratègies comunicatives que cregueu més oportunes.

Pautes d’avaluació
Comunicació oral:
  • Llengua
  • Estructura: introducció, desenvolupament i conclusió
  • Ús de marcadors textuals i connectors lògics
  • Fluïdesa
  • Reacció del públic i feed-back
  • Obertura
  • Tancament
  • Veu: volum, velocitat, vocalització i articulació
  • Postura corporal
  • Recursos emprats

Comunicació digital:
  • Adequació del recurs tecnològic escollit a l’objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar...)
  • Ús del recurs en el context en què s’ha de fer servir (densitat d’informació, colors, mides del text, animacions...)
  • Coherència en l’ús combinat del diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual)
  • Evitar el possible doble discurs

Bibliografia:
RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic

Recomanacions
Abans de l’exposició:
  • Fer-se un guió
  • Preveure el temps que tindreu per parlar i passar les imatges
  • Assajar

Durant:
  • Decidir si tindreu el guió a la mà
  • Saber-se explicar transmetent emocions
  • Explicar el que no està escrit a la imatge
  • Controlar en tot moment la mirada
  • Prendre una posició ergonòmica, peus ben posats a terra
  • Quan un parla, què fan els altres dos?
  • Som tres persones. Com aprofitarem això?
  • Agafar aire per començar
  • Beure aigua al començament de l’exposició
  • PASSAR-VOS-HO BÉ!!!!

Després de llegir les pautes del treball us ensenyaré la meva presentació titulada Faldilla i pantaló que vaig fer amb la meva companya Alexandra Lapedra, vam parlar sobre l'ús d'uniformes a les escoles, aviam que en penseu vosaltres.


Movie Maker

Movie Maker és un programa de Microsoft Windows per crear pel·lícules amb vídeos i  fotografies, senzill d'utilitzar i gratuït.
Per començar has de tenir en ment quines fotografies i vídeos es vol utilitzar ja que perquè sigui més còmode és millor posar-ho tot en una mateixa carpeta, per desprès quan comencem a crear la pel·lícula tinguem tot el material en un mateix lloc i no l'haguem de buscar.
Aquest programa ens permet modificar els nostres vídeos i agafar només fragments, posar música de fons, introduir fotografies i tot això amb un seguit de temes i transicions que fa que sigui més dinàmic.
Per continuar he trobat un vídeo tutorial on ens fa una ruta ràpida pel programa:



Prezi



Després de veure aquest vídeo ens fem una idea de què és Prezi, a Viquipèdia ho defineixen com un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D.

Jo veig el Prezi com un Puzzle, és a dir, com un trencaclosques, per això he creat aquest Prezi tutorial perquè veieu com funciona una mica.


Creative Commons

Un cop explicat què és cultura lliure hem vist un post de la pàgina web de La Generalitat de Catalunya, a la secció Gestió del coneixement on ens parla sobre Les imatges de les presentacions i els drets d'autor

Què és Cretative Commons i les seves llicencies? Quan posem coses a la xarxa ja estan amb dreta d'autor o són lliures? Són algunes de les preguntes que ens hem qüestionat  He trobat aquest vídeo on explica molt bé aquestes dues coses, veiem-lo:


Així doncs, sabem ara que Copyright significa:
- Tots els drets reservats.
- Demana permís.

Des de finals dels 80 tant com Espanya i Estats Units, totes les obres creades adquireixen automàticament el copyright (un bloc, una fotografia, una firma...), per això va sorgir Creative Commons, per saber quines coses es poden tocar i fer servir sense que hi hagi cap problema.
Creative Commons va crear llicencies gratuïtes a la seva web, on tothom pot accedir a elles, triar-n'he la que més li convingui i utilitzar-la en les seves creacions, d'aquesta manera la gent que no ha creat aquestes coses, si té llicència de CC pot accedir-hi, però sempre mirant que es pugui, o si més no fent un bon ús. Per exemple, al meu bloc ja hi he posat una llicència de CC, per tant tothom pot utilitzar aquesta informació per un ús personal, però sempre citant el seu origen de procedència que en aquest cas sóc jo.

Com es fa això de les llicències?
Primer de tot s'ha d'anar a la web de Creative Commons, un cop allà anar on posa llicències:
S'obrirà una pàgina com aquesta que et mostro a la part inferior, i s'ha d'anar seguint els passos, depenent de quin tipus de llicència vulguis o et convingui segons la teva creació:
Un cop seguit el passos, ja pots copiar la teva llicència a la teva web i ja se't reconeix com a CC.
Per saber els tipus de llicència que hi ha us mostro la llegenda, i tot seguit el significat de cada una, d'aquesta manera podeu triar la vostre:

A l'aula vam veure aquest vídeo molt interessant, que ens dius que copiar no és robar:


Com he esmentat en les publicacions anteriors, Google és un lloc on les imatges no tenen CC, o si més no, ho has de buscar, per això tenim el Flickr, on ja vaig parlar d'ell. També podem parlar de les imatges de Wikipedia, on totes tenen llicència de CC per tant són lliures. Però i la música? Doncs també hi ha pàgines d'on pots extreure-la com ara Jamendo, on pots escoltar la música i utilitzar-la.

divendres, 28 de desembre del 2012

Com accedir a imatges lliures de Flikcr?

Com he esmentat en l'entrada anterior, explicaré com s'ha de fer per poder agafar imatges de la xarxa amb llicència i no amb drets d'autor.

Ho podem fer des de Flickr, una pàgina web on els usuaris pengen per gust les seves fotografies, alguns ho fan amb drets d'autor i d'altres no, però com ho sabem? que hem de fer?

Primer de tot has de buscar una fotografia posant el nom en concret a la part superior de cercar, jo he posat DOG (gos):


Una vegada cercat veurem que hi ha moltes imatges, però no sabem quines podem accedir lliurement i quines no, per tant anirem a "Búsqueda avanzada" al costat de la paraula que hem escrit:
Un cop allà baixem el cursos fins arribar a Creative Commons, és on haurem de clicar la primera casella per tal que totes les fotografies tinguem la certesa que les podem utilitzar:
 Tornem a buscar i veiem que ara ens apareix a la part superior "Mostrando contenido con licencia de Creative Commons"
Per finalitzar seleccionem la imatge que volguem i veiem que ja ens apareix la pestanya alguns drets reservats.
 


D'aquesta forma tant senzilla podem accedir a les imatges que volguem i amb la certesa que es poden agafar.