Fidelitat del text

L'Anna Haro ha començat amb la seva lectura en veu alta, ha escollit un capítol del llibre Bon dia, princesa!

Després d'haver-la escoltat hem parlat sobre la importància de llegir els fragments fixant-nos-hi molt, ja que hem de ser fidels el que està escrit i no saltar-se paraules o canviar-les.

Per acabar hem dedicat la sessió a parlar de la setmana anterior, la SAE, hem explicat cadascú la seva experiència i per escrit hem redactat tot el que ens ha semblat.

Personalment aquesta ha sigut una setmana diferent, però que no l'he gaudit tant com hauria volgut, ja que ha sigut més una setmana "light" amb feina al darrera, m'hauria agradat més fer totes les activitats però en diferents dies, no acumular-ho tot en una setmana. 

D'altra banda, per mala sort, la meva experiència a l'escola bressol no va ser tal i com m'he l'esperava, ja que hi havia molts pocs nens i això va fer que estiguéssim tres educadores amb un infant.

Setmana Activitats Extraordinàries

Aquesta setmana serveix per:

• Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
• Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
• Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
• Apropar-se al rol de mestre/a.

Aquí us adjunto el vídeo que vaig elaborar per recopilar tot el que he viscut durant aquesta setmana:

Revistes educatives

Perdre la por, autoconvèncer que ho faré bé, missatges positius!

Això és el que hem de pensar sempre quan fem expossicions o recitem coses davant la gent en veu alta. Avui m'ha tocat a mi fer la lectura en veu alta, he escollit el primer capítol del llibre Caminaré Sola de Marry Higgins Clark, el vaig començar a l'estiu però no l'he pogut acabar i això que m'agrada molt i vull saber com acabarà tota la història.

Pensava que ho faria pitjor tot i haver assajat molt, però em va sortir prou bé per ser una lectura en veu alta, ja que des de petita he tingut problemes per llegir, la única cosa que hauria de mirar és pujar el volum de la veu, fer mirades a la gent  i pronunciar bé "aquell dia".

Després ha fet la lectura en veu alta la Núria Esquin i ha escollit el llibre el Macanuscrit del segon origen, al llegir-lo m'ha recordat a mi fa molts anys, ja que va ser una de les lectures obligatòries que vaig haver de llegir a l'escola.

• Ieisme: pronunciar /i/ en posicions de la ll en determinats casos. Derivació de llatí. Si es troba a principi o a final de paraula la la pronuncies bé, fruit del dialecte del llatí.

La descripció de la imatge avui l'ha fet la Cristina Lladó, amb una fotografia d'una mare i el seu fill jugant amb cubs de colors.

A continuació hem parlat sobre les revistes educatives, la diferència entre un llibre educatiu i aquestes. Una revista educativa és:

• Àgil
• Conté diversos apartats.
• Hi ha experiències reals i reflexions.
• Conté entrevistes, opinions i informació.
• Hi ha un tema central diferent.
• Apareixen novetats.
• Conté reportatges tractats amb detall.

Per acabar, vam haver d'escoltar els sorolls que sentim des de casa nostra, jo en concret vaig fer de la meva habitació, i puc dir que tinc un oïda molt fi, ja que no se m'escapa cap soroll, tant pot ser agradable com desagradable.

Sessió de posters

Queden dues setmanes per la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) per aquest motiu avui hem anat a veure les nostres padrines les quals acompanyarem un dia a la seva escola de pràctiques en aquella setmana, l'objectiu d'avui és que ens exposin com és el lloc on anirem què farem i veure quins dubtes ens poden sorgir.

Jo aniré a l'Escola Bressol Municipal La Cuna de Parets del Vallés i la meva padrina és l'Anna García.

Una vegada hem parlat sobre la sessió de posters la Cristina Lladó ens ha fet la lectura en veu alta del primer capítol del llibre Temporal a l'illot Negre.

És important saber que la lectura és molt beneficiosa per a tots nosaltres, com a mestres hauriem de tenir l'hàbit de llegir i de tenir llibres al nostre abast.

La lectura ens permet desconnectar  t'enriqueixes i aprens coses noves en canvi, només hem trobat dues coses "negatives": necessites temps i has de fer un esforç, però per aquelles persones que no estan acostumades a fer-ho ja que els altres com ho tenen per hàbit no els hi suposa ni esforç ni temps per buscar.

Per acabar la Sara Bolinches ens ha fet la descripció de la seva imatge, ha escollit una d'una mare donant un petó al seu fill nadó.

Pronunciar bé els sons

Avui hem començat la classe amb la lectura en veu alta de la Sara Bolinches, ella ha escollit un relat que va escriure fa uns anys titulat El món des dels meus ulls. Un cop l'hem escoltat hem parlat de l'importància que té vocalitzar bé i pronunciar bé els sons a l'hora de llegir, ja que sinò es nota molt quan dius alguna paraula malament, i nosaltres som els models que els infants han de seguir, per això hem de prendre consciència i fer un esforç. Aquest esforç l'hauriem de fer, ja que si som grans ja tenim uns bons hàbits i el nostre aparell fonoconar s'acostuma a uns determinats moviments, per tant de grans ho hem de reeducar.

Podem començar per fer exercicis vocals per modular la veu (agudes, greus), intentar quedar-se l'aire a dins i treure'l, jugar amb l'aire i saber canalitzar-lo, en definitiva, jugar amb la teva pròpia veu per treure-li lo millor d'ella.

Un error molt comú és la pronúncia de la doble l (ll), són moltes les persones que ho pronuncien com una i, ja que aquesta última és molt més fàcil de pronunciar perquè la llengua no toca cap part de la boca, en canvi amb la doble l si que ho fa.

En el meu cas se pronunciar la doble l, però no estic acostumada a dir-la, és a dir, que quan parlo acostumo a dir la i, però quan hi penso faig un esforç i la dic correctament.

Una vegada hem parlat de la importància de pronunciar bé els sons la Mònica Cerezo ens ha fet la primera interpretació d'una imatge, en el seu cas ha escollit una en blanc i negre on hi apareixen dues figures, un avi i la seva néta.

Per acabar, hem vist una columna titulada Sóc petit, cuino i embruto molt! del diari Ara de l'Ada Parellada (dissabte 06 d'octubre), en aquest ens parla sobre una alumna de la facultat que està cursant 4rt d'Educació Infantil. L'objectiu del seu projecte final de pràctiques és treballar la psicomotricitat fina de les criatures de 2 i 3 anys. Com es una apassionada de la cuina ha escollit fer un taller de pa i galetes com a eina per incidir en el control de la força de les mans dels infants. Per aquest motiu l'Ada Parellada, cuinera, ha escrit sobre aquest procés.

Ja m'agradaria que d'aquí tres anys pogués ser jo aquesta alumne de 4rt, amb tanta iniciativa i ganes de voler que els infants aprenguin amb allò que tenen més a mà i que no importa si s'embruten ja que només és qüestió de netejar-ho.

Documentar, una mirada nova

La Maria Lorente ha començat amb la seva lectura en veu alta del llibre Cent una llegendes urbanes amb el capítol El dimoni dels xiulets. No el provoqueu!

Tot seguit hem parlat sobre el treball que hem fet del llibre de Rosa Sentat Documentar, una mirada nova, aquest ha estat un treball d'observació a partir del recull, d'imatges, anècdotes... sortits de les escoles per tal de poder reflexionar sobre l'acció educativa.

Em quedo amb dues frases que van relacionades amb el llibre i amb el futur com a mestre:

• Compartir ens fa créixer.
• Observar i reflexionar sobre el nostre entorn.

Lectura en veu alta: per als altres

Avui hem començat a escoltar les lectures en veu alta, la primera en fer-ho ha estat la Mònica Cerezo i ens ha llegit un fragment que va trobar per internet sobre els infants. Un cop escoltada hem analitzat com ho ha fet, per fer-ho hem necessitat saber:

Després hem continuat amb l'actualitat educativa per la Mònica Cerezo i l'Anna Haro, han destacat una noticia que parla sobre el TDAH i ho hem posat en comú a l'aula, per part meva crec que aquesta paraula està de moda i es diagnostiquen molts casos que a la llarga es veu que no era cap trastorn  sinó que simplement són nens moguts i no els hi interessava el que s'estava explicant. Que se'ls hi diagnostiqui malament és molt perjudicant ja que els mediquen amb dosis molt fortes que els atonta. Qui ha de diagnosticar són els especialistes, pares i mestres només poden informar.