dijous, 3 de gener del 2013

Comunicació audiovisual i/o digital

La publicitat, els telenotícies, els documentals... fan ús de les noves tecnologies, però l'elaboració del text és igual que el de la comunicació oral, tot i que aquest serà molt més complex.
Com a espectadors hem d'estar molt més atents per captar el missatge, ja que aquest és més complex, com ara la publicitat subliminar. El saber escoltar i tenir criteri per deixar-se enredar o no.
Escoltar (procés de comprensió d'allò que ja se. Cada persona connecta amb la seva experiència, per això, tot i que l'emissor transmeti el seu missatge, serà el receptor qui processarà en la seva ment el que li està transmetent el missatge) i fer d'espectador = recontruim
Parlar (canal oral, ens fixem en la parla, i no en el canal no verbal) i transmetre = construir

Hem vist un vídeo d'una entrevista al professor Guillermo Orozco, que ens parla sobre l'alfabetització audiovisual.
Alfabetització: saber què és útil, el seu ús. Aprendre a mirar i escoltar.


Després de veure el vídeo veiem que aquesta alfabetització hauria de ser múltiple a les escoles, i s'hauria d'elaborar una pedagogia que poguem treure el millor per poder ensenyar, ja que les noves generacions no venen amb un xip incorporat, sinó que tenen una ment més oberta a adquirir noves tecnologies. S'ha de fer un procés elaboratiu molt important.

Ens preguntem ara: S'hauria de fer una prova d'alfabetització audiovisual com ara els de llenegues i matemàtiques? Saber en quina mesura, ja que hauriem de saber quin és l'objectiu que ens vol transmetre els medis.

Per acabar hem vist quatre anuncis publicitaris per posar-nos a prova i veure si som capaços d'interpretar els anuncis

Associació de la felicitat amb un objecte

Divertit perquè són nens però masclista

Juguen amb l'emotivitat que dóna l'anunci

Per acabar, hauriem de saber que l'audiovisual és aquell text tant complex que hauriem d'observar-lo millor i veure què ens vol transmetre realment, perquè quantes vegades algú no ha caigut en els anuncis de la TV? Jo, personalment moltes vegades, i més quan era petita i no tenia la noció que era només un anunci per atreure a possibles compradors.
Hauriem de fer doncs, una petita reflexió i anar més en compte, ja que l'única finalitat de tot això és treure'n diners.

dimecres, 2 de gener del 2013

La composició del text: planificació, composició i revisió

El procés de planificació d'un text s'inicia amb la planificació. A continuació es fa els primers intents de redacció, amb un, dos o més esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació. Sembla tot molt simple i fàcil de realitzar, però a l'hora d'elaborar aquest text sorgeixen qüestions que fa que això no es pugui seguir tant com diu la teoria, es a conseqüència lògica de la  interacció constant entre llenguatge i pensament, ja que moltes vegades quan estas construint el text ja vas rellegint i reelaborant-l'ho.

Veiem doncs el procés que s'ha de seguir per intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objectius de cadascuna de les tres.

La planificació
Planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Anàlisi de la situació comunicativa
  • A qui vull escriure? (tipus de destinatari)
Segons a la persona a qui vagi dirigit el text condicionarà molt alguns factors per elaborar el text:
- El grau de formalitat.
- La fórmula de tancament.
- El gènere (home, dona o mixt).
- La varietat dialectal (llengua estàndard)
  • Sobre què vull escriure? (tema)
Saber què es vol dir abans d'iniciar a escriure.
  • Per què vull escriure? (objectius)
S'ha de tenir clar els objectius que ens marquem per tal de plantejar-nos quin tipus de text utilitzaré, amb elements formals diferents: textos amb funció narrativa (conte), textos amb funció descriptiva (guia d'una ciutat), textos amb funció explicativa (llibre cuina o manual jardineria), textos amb funció persuasiva (anunci publicitari)...
  • Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.)
L'extensió és important en un text, en alguns casos haurem d'estendre'l i desenvolupar més les idees,i en altres escurçar-l'ho. També hem de tenir en compte l'estructura (forma), com ha esmentat abans dependrà del text que volguem crear.


Recollir la informació
  • Pluja d'idees
Fer un branigstorming, que consisteix en escriure tot el que se't passi pel cap amb relació el tema que has escollit. Ha de ser ràpid, sense desestimar res, fer servir abreviatures, símbols, fletxes... com uns apunts per a tu.
  • Documentació
S'ha de fer una recerca de tot el que parlarem i informar-nos bé del que escriurem.
  • Les 6 W
Quan tinguem clar el tema hem d'intentar respondre les 6 W (de Melville E.Stone, 1848): qui, què, on quan per què i com, amb la finalitat d'aplegar la informació necessària per explicar un fet o un esdeveniment i no oblidar cap dada important.
  • Prendre apunts de la informació recollida
Observar de prop allò que s'hagi de descriure, fixar-se en tots els detalls importants i anotar en el mateix moment o just després tot el que els nostres sentits hagin captat.

Selecció i ordenació de la informació
  • Selecció de les idees
Decidir quina informació ens quedem i quina desestimem.
  • Ordenació de les idees
Un cop seleccionades ara toca ordenar-les perquè tinguin més sentit entre elles.
  • Tècnica d'Agrupació(per grups o mapa conceptual)
Una vegada ordenades les idees s'han d'agrupar i posar-hi un nom genèric. Veiem alguns exemples:
- Per grups: etiquetes definidores
- Per mapa conceptual:
  1. Escrivim al mig del full en blanc l'idea principal.
  2. Col·loquem les idees principals al voltant de la idea central.
  3. Anotem al voltant de les idees principals tot allò que ens suggereixin aquestes idees.
  • Tècnica d'Ordenació (numeració o esquema)
Establir un ordre per als grups formats anteriorment. Deixen a punt la informació per començar a redactar.
- Numeració: seguir un criteri, aquest pot ser del més indispensable al més indispensable.
- Esquema: assignar un títol a l'esquema i numerar les idees principals i secundàries.

La redacció
Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text
  • El paràgraf
Seqüència  intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text i, a més, fa visible i entenedora l'estructura general del text.
- El paràgraf com a unitat temàtica: tracta sobre un aspecte concret del tema general, normalment a cada idea li correspon un paràgraf però hem de tenir en compte que a vegades en un mateix paràgraf presentem més d'una idea.

- Distribució de les idees: 
a) 1 paràgraf = 1 idea
Cada paràgraf ha de presentar una idea diferent
b) 1 paràgraf = més d'una idea
Es pot escriure de vegades més d'una idea o subtemes en un mateix paràgraf.
c) Més d'un paràgraf = 1 idea
És el cas de les idees més complexes, ja que per desenvolupar-les necessitem més d'un paràgraf.

- Tipus de paràgraf segons el contingut:
a) Paràgrafs introductoris: Van a l'inici d'un text i es on preparen al lector i l'introdueixen en el que serà l'escrit.
b) Paràgrafs expositius: Formen el cos del text, i és on es desenvolupen totes les idees que s'han plantejat anteriorment per elaborar-l'ho.
c) Paràgrafs conclusius: Resumeix tot el contingut del text i va al final de tot, es fan sovint les conclusions del text que poden ser tant obertes com tancades.
  • Els connectors
Són els elements de cohesió textual que, d'una banda, organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l'interior del text i, de l'altra, funcionen com a senyals visuals, ja que serveixen per fer explícit al lector l'esquelet de l'escrit.
- Tipus de connectors:
Es consideren connectors les conjuncions i locucions conjuntives; les preposicions i locucions prepositives; els adverbis i locucions adverbials.

- Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar: són senyals visuals pels lectors, ja que marquen explícitament la distribució de les idees al llarg del text i fan evidents les interrelacions entre els paràgrafs i les frases.
b) Organitzar: organitzen la informació i donen pas a les diverses idees d'acord amb un ordre establert.
c) Relacionar: enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de relació que mantenen les frases. Tenim: els temporals, els exemplificadors, els d'oposició i objecció, els de causa i conseqüència i altres connectors.
  • La puntuació
És una eina bàsica pes estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre. Els signes de puntuació:
- La coma.
- El punt i coma.
- El punt.
- Els dos punts.
- Es punts suspensius.
- Els signes d'entonació.
- Els parèntesis.
- Els guions.
- Les cometes.

Hem de tenir en compte:
- No hi ha una única manera de puntuar.
- Aquests signes serveixen per estructurar la informació i per transmetre el missatge amb el màxim de claredat.
- Un excés de signes de puntuació també dificulta la comprensió del missatge.


L'estil
  • Adequació
Cal analitzar la situació comunicativa amb deteniment, tenir molt en compte el registre triat i usar paraules i expressions adequades a aquest registre.
  • Claredat
Cal buscar sempre que es pugui claredat. Recomanable fer servir paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.
  • Precisió
Les paraules triades han de reflectir al màxim la realitat que volem expressar, evitar la paraula"cosa".
  • Concisió
Evitar construccions sintàctiques artificioses complicades que "vesteixen" més o millor. Claredat, precisió i concisió.
  • Variació
Evitar repeticions innecessàries ja que repetir una paraula o una idea massa vegades al llarg d'un mateix test pot denotar pobresa de vocabulari i de recursos estilístics.
  • Altres consells d'estil
- Evitar les cacofonies.
- Evitar l'abús dels adverbis acabats en -ment.
- Evitar les frases massa llargues i espesses.
- Limiteu l'ús de possessius.
- Eviteu les expressions discriminatòries.


La revisió
Revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Hem de tenir en compte que durant tot el procés de creació ja revisem.
Decàleg de la revisió:
  1. No tingueu mandra a l'hora de revisar.
  2. Recordeu que revisar és una part més del procés de redacció.
  3. Traieu-vos del cap la falsa idees que "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
  4. Reviseu sempre el text abans de  donar-lo per bo, encara que estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
  5. Revisar significa llegir, avaluar i decidir.
  6. Partiu de la base que res és intocable.
  7. Reviseu globalment el text per fer-lo més clar.
  8. No us limiteu a revisar la forma, també el contingut.
  9. Deixeu per al final la revisió dels continguts més superficials.
  10. Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.

Aquí s'acaben doncs els apunts de la composició d'un text, aquests són molt entenedors i pràctics, ja que a l'hora de elaborar un text si segueixes els passos no hauràs de patir per si està mal fet. Recordo quan era petita que ens remarcaven molt posar els signes de puntuació a les redaccions, i ara encara hi penso amb aquesta historieta de coma giratòria:

Diuen que en certa ocasió van passar-li a un rei la sentència d'un condemnat per tal que la signés. 
Deia així: "Perdó impossible que l'executin" 
El rei va signar, però abans posà una coma entre "perdó" i "impossible", canviant el que havia estat el resultat del judici: "Perdó impossible, que l'executin". 
La coma "giratòria" va salvar la vida al condemnat! 

M'ho van explicar a la primària, i encara ho tinc molt present, per aquest motiu aquests apunts em van molt bé per repassar allò estudiat fa anys i que si no hi fas un cop d'ull de tant en tant se t'oblida.

La llengua oral formal

La llengua oral formal és aquella que utilitzem a l'escola ja que comparteix canal oral i escrit, és a dir, és una explicació d'un tema acadèmic, d'un conte, d'una entrevista...
Té tres trets característics que ara explicaré (Trets contextuals, trets textuals i trets lingüístics)
  • Trets contextuals:
- Són aquells que comparteixen un espai físic i temps.
- Té un caràcter no universal, és a dir, que no a tot arreu es parla igual, i un aprenentatge escolar, ens ensenyen a parlar en cada situació. Dependrà molt de cada grup social, o del lloc en el que ens trobem. Per això és necessari l'aprenentatge escolar, per saber com actuar i què fer.
- Acústica (només es parla, no s'escriu), efímera (no té forma) i és produïda en temps real (sobre la marxa). S'ha d'estar molt atent, ja que és espontani i no s'escriu, l'altre ha de tenir estratègies per dir les coses de diferent manera perquè l'altre ho entengui i no es perdi.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Hi ha una interacció visual i emotiva, i és la clau de l'èxit de la interacció.

  • Trets textuals:
-  És el producte que elaborem. 
- Formal i generalment monologada. Només parla una persona, ets l'únic que té la responsabilitat del contingut i la forma del que parles, ens podem ajudar amb un guió.
- Informativa (convèncer, exposar, explicar...), planificada (el què i com ho diem) i de tema sovint especialitzat (saber les característiques de tot el que farem a l'hora d'exposar). El text ha d'estar planificat, però deixar marge per l'espontaneïtat (clau de l'èxit), però hem de saber trobar la mida justa.
- Representativa i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals (gestos, mirades, silencis, pauses, volum, velocitat, tot allò que té a veure amb la veu i el cos (ll. no verbal, matitza i completa el missatge que es vol expressar), també lo digital). Saber què vols transmetre, per tant, dir de diferents maneres les coses perquè la gent li quedi clar, és a dir, és més repetitiu que una conversa.

  • Trets lingüístics:
- Paper fonamental dels treta suprasegmentals (exclamacions, interrogacions). Corba melòdica del discurs, utilitzar exclamacions i interrogacions en comptes de frases sempre negatives o afirmatives.
- Ocurrència d'elements díctics (elements del discurs lingüístics que estan relacionats amb el text, pronoms, preposicions , interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (canvies la frase a mitges  parles, penses un subjectes i acabes canviant per un altre, perden el fil), el·lipsis (el·lidim el subjecte), canvis de direcció sintàctica (modificació de la frase perquè no sigui monòtona i cridis l'atenció), etc.
*Actitud i entonació: té a veure amb el com se situa l'emissor davant el públic.


dissabte, 29 de desembre del 2012

Normativa acadèmica


Som nous estudiant de la Universitat Ramon Llull Blanquerna, per aquest motiu ens hem d'informar bé de la seva normativa, doncs això és el que hem fet a seminari.
A casa ens vam haver de llegir la normativa, l'hem comentat a l'aula i hem mirat si algú tenia alguna pregunta o no li quedava clar.

Algunes qüestions que has sorgit han estat:
- Quantes convocatòries tinc per aprovar?
- Si suspenc un examen he de repetir curs?
- Puc matricular-me d'assignatures de 2n?
- L'Anglès te'l convaliden?

M'ha semblat interessant haver-nos de llegir la normativa, ja que és clara i m'ha solucionat alguns dubtes que tenia. El fet de comentar-la a l'aula és bo, perquè veus els dubtes que tenen els companys i en algunes ocasions tu també t'hi pots trobar, per aquest motiu adjunto parts de la Normativa per si hi ha algun dubte més:

1.2. Crèdits i càrrega lectiva 
El crèdit europeu (ECTS), tal com es defineix en el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, és la unitat de mesura de l’ensenyament i representa la quantitat de treball de l’estudiant. Aquesta unitat de mesura incorpora tant els ensenyaments teòrics i pràctics com altres activitats acadèmiques dirigides, incloent-hi les hores d’estudi i de treball que l’estudiant ha de dur a terme per assolir els objectius formatius propis de cada una de les matèries del pla d’estudis. Els plans d’estudi de grau tenen una càrrega lectiva de 240 crèdits que es distribueix a raó de 60 crèdits per a cada curs acadèmic. 

Cada crèdit ECTS correspon a 25 hores de feina de l’estudiant. A més del treball presencial, ja sigui mitjançant classes en grup, classes en grups reduïts, seminaris o classes pràctiques, l’estudiant assisteix a tutoritzacions, desenvolupa un treball fora de l’aula dirigit pel professor i du a terme també el treball autònom necessari per superar l’avaluació dels diferents mòduls. Ordinàriament, llevat del Treball final de grau i del Pràcticum, la dedicació de l’estudiant per cada crèdit ECTS es distribueix de la manera següent: 
− 8h de treball presencial 
− 8h de treball dirigit fora de l’aula i tutoritzacions 
− 9h de treball autònom 


1.3. Estructura dels estudis de grau i tipus de matèries 
Els plans d’estudi de grau s’estructuren en mòduls de 6, 12 o 18 crèdits ECTS, que inclouen una o més matèries i que poden ser de diferent tipus, d’acord amb la classificació següent: 
− Formació bàsica: són matèries de caràcter bàsic per a la formació inicial de l’estudiant o matèries que tenen caràcter transversal. 
− Obligatòries: són les fixades per la Universitat Ramon Llull per a cada tipus d’estudis i són de compliment obligatori per a tots els estudiants que volen aconseguir la mateixa titulació. 
− Optatives: són determinades per la Universitat Ramon Llull i s’ofereixen als estudiants perquè n’escullin les necessàries per superar els crèdits optatius que s’estableixen en el seu pla d’estudis. 
− Pràctiques externes. 
− Treball de fi de grau. 


2.2. Si un mòdul de formació bàsica, obligatòria, pràctiques o treball de fi de grau no se supera en el curs en què ha estat matriculat, s’haurà de tornar a matricular en el curs successiu fins a superar-lo. 


2.4. Mòdul d’anglès 
1. A segon curs els estudiants han de cursar un mòdul obligatori d’anglès. Es recomana que per matricular el mòdul d’anglès (nivell B2.1), l’estudiant hagi superat el nivell B1.2 i així el pugui cursar i aprovar amb comoditat. Per tal d’informar els estudiants sobre el nivell d’anglès en el moment d’iniciar els seus estudis, la facultat els ofereix una prova de nivell que es durà a terme els primers dies del primer curs en tots els estudis. Així mateix, els ofereix cursos d’extensió universitària i posa a la seva disposició l’Aula d’Autoaprenentatge de llengües perquè puguin millorar el nivell d’anglès abans de matricular el mòdul en les millors condicions. 

2. L’estudiant que acrediti, mitjançant un certificat oficial reconegut, haver superat el nivell B2.1 o B2.2 (equivalent a la prova de la Universitat de Cambridge First Certificate in English), o C1 (equivalent a la prova de la Universitat de Cambridge Certificate in Advanced English), o C2 (equivalent a la prova de la Universitat de Cambridge Cambridge Proficiency in English), pot demanar el reconeixement del mòdul B2.1. Document d’acreditació oficial: http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/home/recurs/doc/equiv_idiomes_consell.pdf.

La qualificació serà: “5” si es té un B2.1; i “9” si es té un nivell més alt, únicament amb acreditació oficial. 


5. Nombre de convocatòries
5.1. Cada mòdul té un pla docent en el qual es defineixen els criteris d’avaluació, amb la possibilitat de disposar de dues convocatòries d’avaluació (febrer-juliol o juny-juliol) durant el mateix curs acadèmic. 
Les dues convocatòries són: 
− Mòduls de primer semestre: febrer-juliol 
− Mòduls de segon semestre: juny-juliol 
− Mòduls anuals: juny-juliol 

5.2. A efectes de certificació acadèmica, només són computables les convocatòries en què l’estudiant s’hagi presentat a proves d'avaluació. 

El bon comunicador: Manel Fuentes

Desprès de seguir Manel Fuentes durant dos mesos, hem recopilat tota la informació en un bloc, on el qual hi ha tot el seguiment de:
- Programa de televisió "Tu cara me suena" a la cadena Antena3.
- Programa de ràdio El Matí de Catalunya Ràdio a l'emissora Catalunya Ràdio.
- La crònica de cada dimarts al diari El Periódico de Catalunya.
- Al Twitter amb el seu grup de fans @culbmanelf

Després hem creat una Prezi per ordenar la informació i destacar perquè és un bon comunicador. Us l'adjunto:



Les quatre metàfores


  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència: iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.


Per aquest motiu hi ha programes informàtics que els nens i nenes a l'aula poden utilitzar i ser avaluats, a classe n'he vist dos:
Al portal edu365 trobem Entrena't per llegir, un programa multimèdia on els nens i nens poden realitzar les diferents activitats i el mateix ordinador sap si ho fa bé o malament i després li transmet. El mateix nen ha de saber les seves pròpies dificultats, per tant ha de saber escollir el nivell, i a mesura que avança anar pujant fins assolir tots els conceptes.

L'altre programa que hem vist és el JClic, aquest té la mateixa funció que l'anterior, però amb el JClic tu pots ser el creador dels programes perquè facin els teus alumnes, és gratuït i te'l pots descarregar d'Internet.
A la pàgina principal pots accedir a diferents activitats que la gent ha penjat, si en vols veure alguna pots clicar aquí.

  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Seymour Papert, a finals dels anys 60, va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
A l'aula hem parlat de Scratche, un gatet interactiu(per defecte), aquest és un nou llenguate de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitant poden intercanviar idees i, per tant,podem parlar de Scratch com un programa 2.0.
L'hem utilitzat i vist els seus funcionaments més bàsics per tenir una petita idea de com va aquest programa:




També és fàcil d'utilitzar i te'l pots descarregar gratuïtament. Aquí us deixo un petit tutorial que he trobat sobre com fer els primers passos amb aquest programa:



En el següent link podem descarregar el programa en Català, i a més a més hi ha un seguit de tutorials en català també molt interessants: Scratch en Català 

  • Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:

L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. la interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.


Has de donar-li llum i aigua a la planta, però no en excés, ja que aquesta pot ofegar-se o sacar-se.



Un altre joc que he provat ha estat aquest de unes carreres de cargols, on has de pitjar les tecles A i L perquè aquest avanci.
  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Noves possibilitats expressives

L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.

Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...

L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Des del meu punt de vista, les 10 coses que avui en dia podem fer utilitzant eines concretes i que sense els ordinadors fora impossible de fer són:
  1. Parlar instantàniament amb algú.
  2. Veure en directe el que pot estar passant a l'altre punta del món.
  3. Escriure un text amb una correcció ortogràfica instantània.
  4. Mirar notícies, vídeos... de dies anteriors sense haver-los gravat.
  5. Fer compres sense haver d'anar a les botigues o mirar per un catàleg.
  6. Fer muntatges fotogràfics i de vídeos.
  7. Saber de qui és l'aniversari i no patir per si ho recordaràs o no.
  8. Veure a una altre persona a qualsevol lloc del món i poder parlar amb ella.
  9. Veure l'estat de les teves contes bancàries sense moure't de casa.
  10. Jugar, aprendre i divertir-te amb els milers de programes que hi ha a la xarxa.

Viquipèdia


Què és la Viquipèdia?
Tal i com ens mostra a la web mateix, ens ho defineix com: La Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament.
Així doncs veiem que són els propis usuaris qui modifiquen i eliminen les diferents entrades. Tothom pot accedir-hi, registrant-s'hi o no. Jo m'he registrat per a fer un seguiment de una modificació que he fet, ja que he vist que a Escola Nova hi mancava molta informació que vaig estudiar l'any passat al cicle formatiu de Grau Superior en Educació Infantil, veiem els passos que he seguit:
  • Primer de tot m'he fet usuària de Viquipèdia amb el nom de mawi91:

  • Un cop inscrita, el mateix portal ja m'ha informat que podia fer la meva primera modificació i així ho he fet:



  • Una vegada he editat l'entrada Escola Nova he pitjat l'estrelleta per a poder fer un seguiment i saber si he de fer modificacions, en aquest cas, si no m'hagués enregistrat no hauria pogut fer el seguiment, però si modificar l'entrada.


  • La següent cosa que m'ha cridat l'atenció és a dins el Portal Viqui el lloc on posa Presa de decisions el fet de les votacions d'articles per esborrar, aquesta dada no la coneixia. La qüestió es què tu, com a usuari pots detectar una entrada que no sigui adient per l'enciclopèdia i votar perquè sigui retirada o anunciïn que s'ha de modificar.





Per poder constatar que les entrades són més o menys fiables ens hem de fixar en si hi ha referències, ja que aquestes et donen la certesa que s'ha extret d'alguna altra pàgina ja certificada. També podem veure qui ho ha modificar anant a mostrar historial
Si ho volem, però també podem accedir a Scholar Google, on del cert tot el que trobem serà de fonts fiables.
Dins les entrades trobem links directes a la mateixa web d'altres entrades relacionades amb aquella paraula, aquestes ens les trobarem de color blau, però n'hi ha algunes de vermelles, això significa que encara no s'ha creat cap entrada amb aquell nom però que seria d'interès fer-n'he alguna.
Per conèixer més a fons Viquipèdia és fonamental: 


Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia:
La Viquipèdia és una enciclopèdia 
La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral" 
La Viquipèdia és de contingut lliure
La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta
La Viquipèdia no té normes inamovibles 

RedPillar.svgYellowPillar.svgOrangePillar.svgGreenPillar.svgBluePillar.svg


Un cop hem conegut els seus cinc pilars em va cridar molt l'atenció: 
Deu coses que potser no sabíeu sobre Viquièdia

1. No estem en venda.
2. El nostre treball pot ser usat per qualsevol, amb molt poques condicions.
3. Parlem suahili...
4. En realitat no podeu canviar res a la Viquipèdia...
5. Estem profundament preocupats per la qualitat del nostre treball.
6. No us demanem que us fieu de nosaltres.
7. No estem sols.
8. Tan sols som recol·lectors d'informació.
9. No som una dictadura, ni tampoc cap altre sistema de govern.
10. Som aquí per a quedar-nos-hi