dijous, 3 de gener del 2013

La poesia

A l'etapa d'educació infantil la poesia s'utilitza molt i els hi agrada, en canvi, avui dia a la joventut no els hi entusiasme, per això a classe hem recitat una poesia i n'hem hagut de buscar d'altres per recitar-la davant de les companyes els pròxims dies.

A continuació us ensenyaré la poesia que vàrem recitar tota la classe juntes:

Una gallina

xica, tica, mica,

cama-curta i ballarica;

va tenir sis pollets
xics, tics, mics,
cama-curts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat
xica, tica, mica,
cama-curta i ballarica;
els seus fills no haurien estat
xics, tics, mics,
cama-curts i ballarics.


Després d'una gran recerca vaig trobar la meva poesia que he recitat davant les companyes, vaig fer un muntatge audiovisual per a la recitació, però aquesta no em va sortir com m'esperava, ja que em vaig posar nerviosa i no vaig saber com acabar de recitar-la tal i com m'he l'havia preparat. Us adjunto el vídeo amb la poesia, espero que us agradi.




Les estrelles

El cel és un camp
ple de meravelles;
l’ha llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor qui hi cau
Tot seguit arrela;
Arrela i floreix,
cada flor una estrella.

Quan apunta el Sol,
les flors es repleguen;
quan el Sol es pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.


Apel·les Mestres
“50 poemes de Nadal per a dir dalt de la cadira”

Durant els dies posterior les companyes han anat recitant els seus poemes, que per cert, molt ben preparats i també hem vist un vídeo de Marçal Font Espí que es admirable com recita un dels seus poemes.





La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges... Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dues classes de descripció:
Descripció objectiva la qual l'autor aporta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. És característica dels textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
(apunts extrets a la classe de COED)

Hem vist diferents models de descripció:

  • Cançons:
La descripció d'un gripau blau

La descripció de l'amor a una noia

  • Poesia visual:
Joan Brossa
"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"

  • Poesia:

SI PARLO DELS TEUS ULLS
    Si parlo dels teus ulls em fan ressò
    cadiretes de boga i un ponent de coloms.
    Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

    Si parlo dels teus llavis em fan ressò
    profundíssimes coves i ritmes de peresa.
    Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

    Si parlo dels teus cabells em fan ressò
    platges desconegudes i quietuds d'església.
    Els teus cabells, com l'escuma del vent.

    Si parlo de les teves mans em fan ressò
    melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
    Les teves mans, tan lleus com un sospir.

    Si parlo del teu cos,
    del teu cos que he estimat,
    només em fa ressò la meva veu,
    i llavors tanco avarament els ulls
    i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
    que he seguit lentament a través del teu cos
    tan càlid com la llum,
    tan dens com el silenci.
    Miquel Martí i Pol

  • Novel·la:
Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson (2008)Ed. Columna

  • Assaig:

  • Conte:
Abiyoyo, Xesco Boix (traducció i adaptació de Pere Seeger)

  • Vídeo:
Descripció d'un lloc, d'una experiència, d'un somni...


Fins aquí són els tipus de descripcions que podem trobar, i ara a petit grup vam haver de fer una descripció d'una companya juntament amb una fotografia i el peu de foto corresponent. Jo vaig fer un conte descrivint a l'Alexandra Lapedra:

ALEXANDRA LAPEDRA CASANOVAS

Del no res al tot. M. Olivé
Va ser el 27 de maig de 1993, en un dia assolellat, que l’Àngel i la Mariona van ser pares primerencs d’una nena, la preciosa Alexandra. D’això ja fa 19 anys, l’edat que té aquesta nena, o més ben dit senyoreta.

Ara ja no és un cigronet recent nascut i la seva estatura és de 164 cm, però els ulls marrons i vius encara els té en forma d’ametlla, curiós nom per a denominar uns ulls, però així és com sempre li ha dit la seva mare, llàstima que s’amaguin entre les ulleres roses que du sempre a classe. Entre aquests hi té un nas de patata, a sota un gran somriure que enganxa als qui la veuen, i per l’esquena li cau una llarga melena morena que li arriba fins a sobre el cul.

Sota aquesta petita princesa s’amaga una noia emprenedora, que organitza els seus reptes amb un somriure i cavalca damunt dels problemes amb el seu optimisme i la seva sinceritat, sempre acompanyada de la seva empatia i responsabilitat, i utilitzant el seu caràcter extrovertit com a llança en el seu camí cap a l’horitzó on hi té marcat el seu objectiu. Però ens deixa al descobert algunes pedres al camí, com la seva mandrositat i la tossudesa, que la fan encallar-se en alguns punts del viatge quan es posa alguns cops massa a la defensiva.

Una de les seves fonts d’inspiració és la música, ja que de petita tocava el violí i ara toca el piano, alhora que també li agrada viatjar, navegar pels mars i baixar esquiant les muntanyes més nevades.

Ben aviat es va adonar que li agradaven molt els infants, sabia com tractar-los i que amb els seus descobriments farien créixer la seva història mentre aprenia d’ells, ja que és una dedicació molt i molt gratificant, i per aquest motiu va decidir posar-se en el món de l’educació.

Comunicació audiovisual i/o digital

La publicitat, els telenotícies, els documentals... fan ús de les noves tecnologies, però l'elaboració del text és igual que el de la comunicació oral, tot i que aquest serà molt més complex.
Com a espectadors hem d'estar molt més atents per captar el missatge, ja que aquest és més complex, com ara la publicitat subliminar. El saber escoltar i tenir criteri per deixar-se enredar o no.
Escoltar (procés de comprensió d'allò que ja se. Cada persona connecta amb la seva experiència, per això, tot i que l'emissor transmeti el seu missatge, serà el receptor qui processarà en la seva ment el que li està transmetent el missatge) i fer d'espectador = recontruim
Parlar (canal oral, ens fixem en la parla, i no en el canal no verbal) i transmetre = construir

Hem vist un vídeo d'una entrevista al professor Guillermo Orozco, que ens parla sobre l'alfabetització audiovisual.
Alfabetització: saber què és útil, el seu ús. Aprendre a mirar i escoltar.


Després de veure el vídeo veiem que aquesta alfabetització hauria de ser múltiple a les escoles, i s'hauria d'elaborar una pedagogia que poguem treure el millor per poder ensenyar, ja que les noves generacions no venen amb un xip incorporat, sinó que tenen una ment més oberta a adquirir noves tecnologies. S'ha de fer un procés elaboratiu molt important.

Ens preguntem ara: S'hauria de fer una prova d'alfabetització audiovisual com ara els de llenegues i matemàtiques? Saber en quina mesura, ja que hauriem de saber quin és l'objectiu que ens vol transmetre els medis.

Per acabar hem vist quatre anuncis publicitaris per posar-nos a prova i veure si som capaços d'interpretar els anuncis

Associació de la felicitat amb un objecte

Divertit perquè són nens però masclista

Juguen amb l'emotivitat que dóna l'anunci

Per acabar, hauriem de saber que l'audiovisual és aquell text tant complex que hauriem d'observar-lo millor i veure què ens vol transmetre realment, perquè quantes vegades algú no ha caigut en els anuncis de la TV? Jo, personalment moltes vegades, i més quan era petita i no tenia la noció que era només un anunci per atreure a possibles compradors.
Hauriem de fer doncs, una petita reflexió i anar més en compte, ja que l'única finalitat de tot això és treure'n diners.

dimecres, 2 de gener del 2013

La composició del text: planificació, composició i revisió

El procés de planificació d'un text s'inicia amb la planificació. A continuació es fa els primers intents de redacció, amb un, dos o més esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació. Sembla tot molt simple i fàcil de realitzar, però a l'hora d'elaborar aquest text sorgeixen qüestions que fa que això no es pugui seguir tant com diu la teoria, es a conseqüència lògica de la  interacció constant entre llenguatge i pensament, ja que moltes vegades quan estas construint el text ja vas rellegint i reelaborant-l'ho.

Veiem doncs el procés que s'ha de seguir per intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objectius de cadascuna de les tres.

La planificació
Planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Anàlisi de la situació comunicativa
  • A qui vull escriure? (tipus de destinatari)
Segons a la persona a qui vagi dirigit el text condicionarà molt alguns factors per elaborar el text:
- El grau de formalitat.
- La fórmula de tancament.
- El gènere (home, dona o mixt).
- La varietat dialectal (llengua estàndard)
  • Sobre què vull escriure? (tema)
Saber què es vol dir abans d'iniciar a escriure.
  • Per què vull escriure? (objectius)
S'ha de tenir clar els objectius que ens marquem per tal de plantejar-nos quin tipus de text utilitzaré, amb elements formals diferents: textos amb funció narrativa (conte), textos amb funció descriptiva (guia d'una ciutat), textos amb funció explicativa (llibre cuina o manual jardineria), textos amb funció persuasiva (anunci publicitari)...
  • Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.)
L'extensió és important en un text, en alguns casos haurem d'estendre'l i desenvolupar més les idees,i en altres escurçar-l'ho. També hem de tenir en compte l'estructura (forma), com ha esmentat abans dependrà del text que volguem crear.


Recollir la informació
  • Pluja d'idees
Fer un branigstorming, que consisteix en escriure tot el que se't passi pel cap amb relació el tema que has escollit. Ha de ser ràpid, sense desestimar res, fer servir abreviatures, símbols, fletxes... com uns apunts per a tu.
  • Documentació
S'ha de fer una recerca de tot el que parlarem i informar-nos bé del que escriurem.
  • Les 6 W
Quan tinguem clar el tema hem d'intentar respondre les 6 W (de Melville E.Stone, 1848): qui, què, on quan per què i com, amb la finalitat d'aplegar la informació necessària per explicar un fet o un esdeveniment i no oblidar cap dada important.
  • Prendre apunts de la informació recollida
Observar de prop allò que s'hagi de descriure, fixar-se en tots els detalls importants i anotar en el mateix moment o just després tot el que els nostres sentits hagin captat.

Selecció i ordenació de la informació
  • Selecció de les idees
Decidir quina informació ens quedem i quina desestimem.
  • Ordenació de les idees
Un cop seleccionades ara toca ordenar-les perquè tinguin més sentit entre elles.
  • Tècnica d'Agrupació(per grups o mapa conceptual)
Una vegada ordenades les idees s'han d'agrupar i posar-hi un nom genèric. Veiem alguns exemples:
- Per grups: etiquetes definidores
- Per mapa conceptual:
  1. Escrivim al mig del full en blanc l'idea principal.
  2. Col·loquem les idees principals al voltant de la idea central.
  3. Anotem al voltant de les idees principals tot allò que ens suggereixin aquestes idees.
  • Tècnica d'Ordenació (numeració o esquema)
Establir un ordre per als grups formats anteriorment. Deixen a punt la informació per començar a redactar.
- Numeració: seguir un criteri, aquest pot ser del més indispensable al més indispensable.
- Esquema: assignar un títol a l'esquema i numerar les idees principals i secundàries.

La redacció
Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Estructura del text
  • El paràgraf
Seqüència  intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text i, a més, fa visible i entenedora l'estructura general del text.
- El paràgraf com a unitat temàtica: tracta sobre un aspecte concret del tema general, normalment a cada idea li correspon un paràgraf però hem de tenir en compte que a vegades en un mateix paràgraf presentem més d'una idea.

- Distribució de les idees: 
a) 1 paràgraf = 1 idea
Cada paràgraf ha de presentar una idea diferent
b) 1 paràgraf = més d'una idea
Es pot escriure de vegades més d'una idea o subtemes en un mateix paràgraf.
c) Més d'un paràgraf = 1 idea
És el cas de les idees més complexes, ja que per desenvolupar-les necessitem més d'un paràgraf.

- Tipus de paràgraf segons el contingut:
a) Paràgrafs introductoris: Van a l'inici d'un text i es on preparen al lector i l'introdueixen en el que serà l'escrit.
b) Paràgrafs expositius: Formen el cos del text, i és on es desenvolupen totes les idees que s'han plantejat anteriorment per elaborar-l'ho.
c) Paràgrafs conclusius: Resumeix tot el contingut del text i va al final de tot, es fan sovint les conclusions del text que poden ser tant obertes com tancades.
  • Els connectors
Són els elements de cohesió textual que, d'una banda, organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l'interior del text i, de l'altra, funcionen com a senyals visuals, ja que serveixen per fer explícit al lector l'esquelet de l'escrit.
- Tipus de connectors:
Es consideren connectors les conjuncions i locucions conjuntives; les preposicions i locucions prepositives; els adverbis i locucions adverbials.

- Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar: són senyals visuals pels lectors, ja que marquen explícitament la distribució de les idees al llarg del text i fan evidents les interrelacions entre els paràgrafs i les frases.
b) Organitzar: organitzen la informació i donen pas a les diverses idees d'acord amb un ordre establert.
c) Relacionar: enllacen els diversos fragments i indiquen el tipus de relació que mantenen les frases. Tenim: els temporals, els exemplificadors, els d'oposició i objecció, els de causa i conseqüència i altres connectors.
  • La puntuació
És una eina bàsica pes estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre. Els signes de puntuació:
- La coma.
- El punt i coma.
- El punt.
- Els dos punts.
- Es punts suspensius.
- Els signes d'entonació.
- Els parèntesis.
- Els guions.
- Les cometes.

Hem de tenir en compte:
- No hi ha una única manera de puntuar.
- Aquests signes serveixen per estructurar la informació i per transmetre el missatge amb el màxim de claredat.
- Un excés de signes de puntuació també dificulta la comprensió del missatge.


L'estil
  • Adequació
Cal analitzar la situació comunicativa amb deteniment, tenir molt en compte el registre triat i usar paraules i expressions adequades a aquest registre.
  • Claredat
Cal buscar sempre que es pugui claredat. Recomanable fer servir paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.
  • Precisió
Les paraules triades han de reflectir al màxim la realitat que volem expressar, evitar la paraula"cosa".
  • Concisió
Evitar construccions sintàctiques artificioses complicades que "vesteixen" més o millor. Claredat, precisió i concisió.
  • Variació
Evitar repeticions innecessàries ja que repetir una paraula o una idea massa vegades al llarg d'un mateix test pot denotar pobresa de vocabulari i de recursos estilístics.
  • Altres consells d'estil
- Evitar les cacofonies.
- Evitar l'abús dels adverbis acabats en -ment.
- Evitar les frases massa llargues i espesses.
- Limiteu l'ús de possessius.
- Eviteu les expressions discriminatòries.


La revisió
Revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Hem de tenir en compte que durant tot el procés de creació ja revisem.
Decàleg de la revisió:
  1. No tingueu mandra a l'hora de revisar.
  2. Recordeu que revisar és una part més del procés de redacció.
  3. Traieu-vos del cap la falsa idees que "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
  4. Reviseu sempre el text abans de  donar-lo per bo, encara que estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
  5. Revisar significa llegir, avaluar i decidir.
  6. Partiu de la base que res és intocable.
  7. Reviseu globalment el text per fer-lo més clar.
  8. No us limiteu a revisar la forma, també el contingut.
  9. Deixeu per al final la revisió dels continguts més superficials.
  10. Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.

Aquí s'acaben doncs els apunts de la composició d'un text, aquests són molt entenedors i pràctics, ja que a l'hora de elaborar un text si segueixes els passos no hauràs de patir per si està mal fet. Recordo quan era petita que ens remarcaven molt posar els signes de puntuació a les redaccions, i ara encara hi penso amb aquesta historieta de coma giratòria:

Diuen que en certa ocasió van passar-li a un rei la sentència d'un condemnat per tal que la signés. 
Deia així: "Perdó impossible que l'executin" 
El rei va signar, però abans posà una coma entre "perdó" i "impossible", canviant el que havia estat el resultat del judici: "Perdó impossible, que l'executin". 
La coma "giratòria" va salvar la vida al condemnat! 

M'ho van explicar a la primària, i encara ho tinc molt present, per aquest motiu aquests apunts em van molt bé per repassar allò estudiat fa anys i que si no hi fas un cop d'ull de tant en tant se t'oblida.

La llengua oral formal

La llengua oral formal és aquella que utilitzem a l'escola ja que comparteix canal oral i escrit, és a dir, és una explicació d'un tema acadèmic, d'un conte, d'una entrevista...
Té tres trets característics que ara explicaré (Trets contextuals, trets textuals i trets lingüístics)
  • Trets contextuals:
- Són aquells que comparteixen un espai físic i temps.
- Té un caràcter no universal, és a dir, que no a tot arreu es parla igual, i un aprenentatge escolar, ens ensenyen a parlar en cada situació. Dependrà molt de cada grup social, o del lloc en el que ens trobem. Per això és necessari l'aprenentatge escolar, per saber com actuar i què fer.
- Acústica (només es parla, no s'escriu), efímera (no té forma) i és produïda en temps real (sobre la marxa). S'ha d'estar molt atent, ja que és espontani i no s'escriu, l'altre ha de tenir estratègies per dir les coses de diferent manera perquè l'altre ho entengui i no es perdi.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Hi ha una interacció visual i emotiva, i és la clau de l'èxit de la interacció.

  • Trets textuals:
-  És el producte que elaborem. 
- Formal i generalment monologada. Només parla una persona, ets l'únic que té la responsabilitat del contingut i la forma del que parles, ens podem ajudar amb un guió.
- Informativa (convèncer, exposar, explicar...), planificada (el què i com ho diem) i de tema sovint especialitzat (saber les característiques de tot el que farem a l'hora d'exposar). El text ha d'estar planificat, però deixar marge per l'espontaneïtat (clau de l'èxit), però hem de saber trobar la mida justa.
- Representativa i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals (gestos, mirades, silencis, pauses, volum, velocitat, tot allò que té a veure amb la veu i el cos (ll. no verbal, matitza i completa el missatge que es vol expressar), també lo digital). Saber què vols transmetre, per tant, dir de diferents maneres les coses perquè la gent li quedi clar, és a dir, és més repetitiu que una conversa.

  • Trets lingüístics:
- Paper fonamental dels treta suprasegmentals (exclamacions, interrogacions). Corba melòdica del discurs, utilitzar exclamacions i interrogacions en comptes de frases sempre negatives o afirmatives.
- Ocurrència d'elements díctics (elements del discurs lingüístics que estan relacionats amb el text, pronoms, preposicions , interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (canvies la frase a mitges  parles, penses un subjectes i acabes canviant per un altre, perden el fil), el·lipsis (el·lidim el subjecte), canvis de direcció sintàctica (modificació de la frase perquè no sigui monòtona i cridis l'atenció), etc.
*Actitud i entonació: té a veure amb el com se situa l'emissor davant el públic.